Adaia Anglès: “Estimem aquest esport igual que els homes i el volem gaudir en la seva plenitud”

Per tancar el Dia Internacional de la Dona parlem amb Adaia Anglès, primera línia de la selecció catalana

“En aquests anys he notat un canvi a millor, tot i que segueixo tenint la sensació d’estar en lluita”

RugbyCat

Fotografia de Jaume Andreu

Vivint el canvi des de dins

Amb 28 anys, l’Adaia Anglès va conèixer el rugby. En un entrenament amb el Poble Nou, una tímida dona de 1,75m i 95kg entrava en contacte amb l’ovalada per primera vegada. Els dubtes i la desconeixença inicials van convertir-se de seguida en admiració i passió, canviant-li la vida per sempre. Començant pel nom; ja no seria Adaia Anglès, en el món del rugby se la coneix com a “England”. 

Quan vas començar a jugar a rugby i per què?

Tenia una companya de classe que no parava de dir-me “tia has de venir a provar el rugby”. Jo no trobava mai el moment fins que em vaig decidir a anar-hi. Casualment va ser un entrenament mixt, el recordo com si fos ahir. Ara fa 7 anys. Aquell dia em vaig enamorar del rugby.

Has notat un canvi en el rugby femení (tant des de dins del mateix esport com des de fora)?

En aquests anys he notat un canvi a millor, tot i que segueixo tenint la sensació d’estar en lluita. Potser és que les dones de la nostra generació el duem sempre amb nosaltres aquest instint però sí, crec que estem una mica més a prop de la igualtat.

adaia_poblenou_rugbycat
Adaia Anglès és jugadora del CN Poble Nou. Foto Edu Rois

Algun exemple d’aquest canvi?

Ara, quan dic que jugo a rugby, el “feedback” sol ser més positiu. Em pregunten a quin equip jugo en comptes de dir “és un esport molt masculí, no?”. Tinc la sensació que gràcies a les xarxes socials i al fet que el rugby a VII sigui esport olímpic s’està perdent l’estigmatització que acompanyava aquesta categoria des de fa anys.

Què diries a les dones/noies/nenes perquè s’apuntin a jugar a rugbi?

La promoció del rugby també és intrínseca en nosaltres. Qualsevol oportunitat és bona per fer que una persona vingui a provar. Què dic normalment? “Que no totes les noies que juguen a rugby són com jo”!! Hahaha… Mai he estat massa bona promotora, primer perquè sóc força tímida i després per la meva mida. L’argument que més me n’orgulleix proclamar és que el rugby és l’esport més inclusiu que conec. No hi ha una talla concreta, tothom pot aportar alguna cosa a l’equip. L’important és l’actitud. Evidentment, també parlo dels valors positius lligats a aquest esport així com de l’aspecte social i els vincles que es generen.

Es nota que el rugby és una part important de la teva vida

El rugby és un esport meravellós, sempre que tinc l’oportunitat de fer-ne difusió la faig perquè em semblaria injust quedar-me’l només per a mi. Gràcies al rugby tinc una gran família, sóc més forta, he superat moltes pors i he evolucionat com a persona.

adaia_catalunya_rugbycat
Anglès, en un partit d’enguany amb Catalunya. Foto Jaume Andreu

Hi ha masclisme en el rugby? Si és així, va en augment o de baixada?

Hi ha masclisme a tot arreu. El món està canviant però encara segueixes sentint algun comentari desagradable pel fet de ser corpulenta, forta o contundent en el joc. De totes maneres, també sents com des de la grada hi ha els que valoren que hi ha un esforç al darrere i això et reconforta.

T’has trobat traves durant aquests 7 anys?

Ens hem trobat amb moltes situacions que hem considerat discriminatòries però no ens hem arronsat davant de cap i penso que això ha ajudat que ens tinguin en consideració cada cop més. El cert és que hem hagut de lluitar des del primer any de competició sense descans per arribar a ser on som, demostrant que estimem aquest esport igual que els homes i que el volem gaudir en la seva plenitud.

Creus que hi ha més o menys masclisme en el rugby respecte a altres esports?

Crec que el fet que sigui un esport de contacte hi pot afegir un plus tot i que l’adjectiu “marimacho” el podem sentir massa sovint a la grada de qualsevol estadi o pavelló.

convocatoria_andalusia_fcr
Adaia Anglès ha jugat quatre campionats amb la selecció. Foto Jaume Andreu

Trenca tòpics una dona que juga a rugby o simplement és la pràctica d’un esport com un altre?

Com he dit abans, el contacte crec que fa aquest esport especial. Hi ha altres esports de contacte però cap com el rugby i sí que segueix sorprenent a la gent quan dius que ets jugadora de rugby, però cada vegada menys. Una de les coses que em fa més gràcia és com es sorprenen en veure que surts del vestidor després d’un partit i ets una noia més.

Simplement una dona que practica un esport…

Les dones estem en peu de guerra, sobretot avui perquè el món on vivim ens discrimina pel simple fet d’haver nascut dones. La igualtat que reclamem és en tots els aspectes de la vida, i l’esportiu n’és un d’important. Penso que el rugby va per bon camí però hem de reconèixer que aquesta no és una tasca només de les dones, que queda feina per fer i que tots hem de ser conscients de la situació que vivim per poder-la canviar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *