Arrenquen els Grups A i B de la DHC: nou partits i tota la carn a la graella per poder jugar pel títol de Campió de Catalunya

RugbyCat

Fotografia de Ferran de la Roza

Per fi comença. Els Grups A i B de la nova Divisió d’Honor Catalana arrenquen aquest cap de setmana encara amb els equips i jugadors un pèl dubitatius sobre com funcionarà el format que s’estrena aquesta temporada.

Aquests dos grups jugaran una sola volta que acabarà el 30 de novembre, i els cinc primers classificats de cada lliga jugaran per ser el “Campió de Catalunya”. A una sola volta també, els deu conjunts lluitaran per quedar entre els sis primers i així poder disputar els playoffs per al títol. Els primer i el segon tindran bitllet directe per a la semifinal, i del tercer al sisè hauran de jugar una eliminatòria prèvia per arribar-hi. Tots els enfrontaments de playoffs, inclosa la final, es disputaran a camp neutral.

12546744924_9b2fb9af98_c
GEiEG i Químic parteixen amb l’avantatge d’haver jugat a la Primera Nacional. Fotografia de Pere Masó

Pel que fa als equips que no es classifiquin, s’agruparan en un segon grup juntament amb el primer i segon dels Grups C i D i lluitaran per no quedar entre els quatre últims, que quedarien fora la següent temporada de les dues primeres lligues.

El nou format comporta que els conjunts hauran de ser competitius cada cap de setmana si no volen quedar-se fora del grup que jugarà pel campionat. A una sola volta, cada victòria i cada bonus seran decisius per quedar entre els cinc primers, i això obligarà els jugadors a estar concentrats en tot moment.

Especialment al Grup B la batalla serà dura. Amb dos equips que baixen de la Primera Nacional (GEiEG i UE Santboiana “B”), i molts conjunts “B” (Barça, Enginyers, Hospitalet i BUC a part del mateix Sant Boi) que solen estar forts a principis de temporada mentre els seus primers equips estan sans, en aquest grup hi haurà també el sorprenent Banyoles i el tercer classificat de la Primera Catalana passada, el Lleida. El grup el completen els Spartans, a priori l’equip que més patirà, i el Vilanova, que després d’una campanya dura espera tornar a mostrar un bon nivell de joc.

banyolesrc_xvdelvalles_rugbycat
El Banyoles afronta un repte atractiu després de proclamar-se campió de Segona Catalana. Fotografia de Salvador Moreno

En aquest Grup B la classificació estarà renyida fins el darrer xiulet, i pot ser molt important el factor camp, doncs amb només nou jornades per disputar-se hi haurà cinc equips que jugaran una matx més a casa que els altres. El Lleida, per exemple, que tan sols va perdre dos partits a casa la passada campanya, jugarà cinc enfrontaments com a local, un avantatge que pot ser decisiu per superar aquesta primera lliga.

El Grup A, en canvi, sembla que parteix amb alguns favorits més clars. El Químic, que ve de la Nacional, el CEU, campió de Primera Catalana, i el Sant Cugat “B”, equip molt fort i regular durant tota la campanya anterior, són a priori, principals candidats a quedar entre els cinc primers. Per a les altres dues places no hi ha una aposta que destaqui per sobre de les altres, doncs hi trobem equips de mitja taula de Primera Catalana com el Gòtics o el Torroella, el Tarragona, que va flirtejar amb el descens o el Cornellà, últim de la lliga que tan sols va guanyar un partit.

Dels equips que vénen de la Segona Catalana destaca el Santa Coloma, un grup molt regular que sobretot a casa és dur de vèncer. El Castelldefels pot ser també un conjunt interessant si és regular, i el Martorell haurà de mostrar la cara dels primers partits de la passada campanya, quan era líder indiscutible de Segona, si vol competir.

rugbycat_lleidavsfcbarcelona
Lleida i Barça “B” tornaran a ser rivals directes a la part alta de la classificació. Fotografia d’INEF Lleida

Serà interessant veure, tant en un grup com en l’altre, la gestió que fan els entrenadors de la temporada. L’exigència de la nova competició no permet el relaxament, però alhora obliga a pensar en la lliga que serà decisiva de cara a aconseguir un títol o a no baixar al Grup C. Aquí tindran un avantatge considerable els equips amb plantilles extenses i que compten amb un nombre elevat de jugadors d’una qualitat similar.

El factor de l’experiència pot ser un arma de doble fulla, doncs per una banda tenir veterans ajuda a resoldre partits i sumar vistòries fonamentals, però per l’altra, un grup jove assegura el bon estat de forma i el poder mantenir el mateix ritme de joc i de competició durant tota la temporada. Els equips equilibrats en aquest sentit, com és evident, tindran un avantatge sobre el paper respecte els altres.

Pot passar que en aquesta primera temporada encara hi hagin alguns desajustos entre els equips pel nivell de les lligues de procedència (el salt entre la Primera Nacional i la Segona Catalana és molt gran). Uns desajustos que teòricament ja estaran equilibrats quan comenci la lliga definitiva per al títol, que promet ser molt empatada. Sigui com sigui, l’ovalada tornarà a volar i cada melée, cada placatge i cada carrera comptarà des de dissabte per establir el primer campió de la Divisió d’Honor Catalana.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *