Barça Rugby 2018/19: pujar un graó més

El Barça afronta la nova temporada amb l’ambició de fer un salt de qualitat

Els blaugrana tenen davant el difícil repte d’entrar als playoffs

Francesc Gómez

Fotografia de Jaume Andreu

La passa més complicada

El Barça ha arrencat aquest curs 2018/19 amb un objectiu entre cella i cella: fer una passa més. Els blaugrana vénen de fer la millor temporada en 33 anys i enguany no n’hi haurà prou amb no patir per assolir la permanència: els jugadors volen més. Els aficionats volen més. El Barça té gana.

Malgrat la sortida “sorpresa” de Tomy García a finals de juliol, els blaugrana han tancat files entorn un Sergi Guerrero que compta amb la confiança total de club i plantilla. El discurs del nou equip tècnic cala als jugadors, conjurats per protagonitzar un curs històric. Amb el microfòn obert, la consigna és anar partit a partit, però “off the record”, els jugadors ho tenen clar: els playoffs no es poden escapar.

sergi_guerrero_rugbycat
Sergi Guerrero afronta la primera temporada al capdavant del Barça. Foto Jaume Andreu

La plantilla

L’aposta en matèria de fitxatges i renovacions sembla encertada, mantenint la columna que la passada campanya va fer rutllar els barcelonistes: Bauti Güemes, Martín García Veiga, Franco Velarde, “Koi” Hogg, Marcos Muñiz i Francisco Molinari segueixen, mentre Rochedi Mirabet, Arti Kovalenko, Bruno Granell, Omar Miniño, Baptiste Bougeard o el debutant Felipe Alegría donen el toc local a l’equip.

De les cares noves s’ha vist poca cosa de moment: Jerónimo Berruezo, Fausto Cuello i Joaquín Hardoy no van jugar contra l’Hernani, Nicolás Zas i Ramiro Pacheco van sortir des de la banqueta i els que sí ofereixen rendiment des del primer dia són el retornat segona línia Tomás Borghi i el centre Rodrigo Ávalos.

rodrigo_avalos_fcb_rugbycat
Rodrigo Ávalos va estrenar-se amb assaig. Foto Edu Rois

Precisament és al centre de la línia de tres quarts on es presenta la major incògnitaamb el capità Joan Losada disponible tan sols quan no hi hagi entrenaments de la selecció de sevens o tornejos de les World Series i la marxa de Louis Barbarit i Francisco de la Fuente. Així, tan sols Ávalos i Granell són centres purs per al primer equip. Que no s’encostipin.

A les ales, Sergui Guerrero pot comptar amb Felipe Alegría (primer curs de sènior amb molt bones sensacions inicials –try contra l’Hernani-), Franco Velarde, Clement Fezelot i l’opció de Domènec Cornudella, mentre a la posició d’arriere Arti Kovalenko és el “15” titular amb Jerónimo Berruezo i el mateix Velarde com alternatives.

Si una samarreta té un nom serigrafiat a Can Barça és la número “10”. Bautista Güemes dirigirà un any més l’orquestra blaugrana i segurament tindrà de mig de melé el seu excompany al Club Universitario de Buenos Aires Joaquín Hardoy, una de les cares noves de l’estiu. Juntament amb Ávalos, la connexió del CUBA 9-10-12 ha de donar moltes alegries als catalans. També Hugo Pezet-Poux i Berruezo opten al “9”.

bauti_supercopa_rugbycat
Bautista Güemes marca el camí blaugrana. Foto Edu Rois

Pel que fa a la davantera, el front row està complet amb Miniño, García Veiga, Molinari i Muñiz, les incorporacions de Ramiro Pacheco i Fausto Cuello (amb rotura a l’isquio) i Pere Clarà lluitant per minuts. La segona línia ha estat un dels centres d’atenció en aquest  mercat per als blaugranes, que han portat Tomás Borghi i Nicolás Zas. Juan Cruz i Julián Gómez (que poden jugar també de terceres), completen aquesta posició de la melé.

El backrow repetirà protagonistes: Rochedi Mirabet, “Koi” Hogg i Baptiste Bougeard semblen els escollits inicialment per ser els flankers de l’equip, amb Guillaume Gauthier, Cruz, Gómez i Borghi d’alternatives.

El Barça té, doncs, una plantilla de qualitat però un pèl curta de recanvis. L’adéu d’homes com Flav Borel, Barbarit, de la Fuente, Lucas Belgrano o Francis Auwerda i l’escassa aportació de joves provinents de les categories inferiors deixen sense profunditat algunes posicions.

joan_losada_fcb_rugbycat
El Barça trobarà a faltar Joan Losada. Foto Jaume Andreu

L’ambició

El pal de paller dels culers aquest curs, ha de ser la defensa. Ho va remarcar Guerrero en els dies previs a la Supercopa i ho van demostrar les actuacions davant Santboiana i Hernani: el Barça aspira a ser un conjunt sòlid darrera.

La fòrmula és senzilla i efectiva: defensa sense fisures, recuperació de pilota i a córrer amb una línia perillosa i vertical. El suport d’uns davanters molt mòbils reforça aquest joc ràpid en atac, que trobarà a faltar l’inestimable aportació de Joan Losada en la meitat dels enfrontaments.

Davant l’Hernani va fallar la darrera passada/offload en atac, atribuïble a les imprecisions típiques d’inici de campanya, però el que sí va rutllar contra els bascos va ser la defensa, que va donar-li als catalans el primer triomf del curs. També la melé i la touche semblen consolidades, condicions imprescindibles per assolir qualsevol objectiu.

UZ5A8419crop
El Barça vol fer un salt de qualitat aquesta temporada. Foto Jaume Andreu

Amb aquest pla de joc el Barça aspira a colar-se entre els sis primers de la Liga Heineken, una meta cada vegada més difícil amb conjuts com Independiente, Alcobendas i Ordizia també bregant a la part alta (sense comptar VRAC i Salvador).

El seu rival per arribar a la postemporada podria tornar a ser la Santboiana, que el curs passat li va prendre la sisena plaça en el tram final. La meta, per tant, és doblement llaminera: arribar als playoffs destronant la Santboiana a Catalunya. Què més pot demanar el Barça?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *