David Cabrera, capità dels Carboners: “El nostre objectiu d’aquest any és pujar a Segona”

RugbyCat

Fotografies d’Eli Calbet

El David Cabrera va començar a jugar a rugby amb 27 anys amb “un pal i una espardenya”. Creixent de la mà amb el seu club, del que ara n’és el capità, els Carboners de Terrassa van passar de ser set persones entrenant l’any 2010 a líders invictes del Grup Nord de la Tercera Catalana i màxims candidats a l’ascens aquesta temporada.

Com esteu vivint aquesta temporada? Esteu sorpresos?

No, sorpresos no, il·lusionats, perquè amb la reestructuració de la lliga de l’any passat ens va passar factura una mala primera volta a la lliga tot i que estàvem fent molt bons entrenaments i teníem moltes ganes. Estem recollint els fruits de la feina feta durant l’estiu ara. Pràcticament no hem parat i ho estem notant. Entre tornejos de rugby a 7, amistosos, i els entrenaments de tàctica en conjunt i tècnica individual només hem descansat tres setmanes.

L’objectiu és pujar a Segona Catalana?

Pujar ens faria molta il·lusió, està clar, i ara mateix és la nostra meta principal, tot i que no ens apartem dels objectius esportius marcats a l’inici de la temporada. Petits objectius a dins de cada partit: puntuar sempre que estiguem a la 22 contrària, tenir una melée forta, donar continuitat al joc sempre que sigui possible… gràcies a tot això tirem tirant endavant els enfrontaments.

Ja fa dos anys que teniu el mateix entrenador. Es comencen a notar ara els canvis?

El canvi d’enguany ha sigut mental, sobretot. Ja és la segona temporada amb l’entrenador actual, el David Jiménez, ex del Sant Cugat i del Parets, que va establir un mètode de joc bàsic que ens ha permès anar millorant el nivell poc a poc. La categoria la teníem, però ens faltava la confiança per creuren’s-ho. Hem millorat físicament també, molt important per arribar frescos a les segones parts dels partits i mantenir el mateix ritme.

1457528_10201808121538093_1288553665_n

Parlem una mica de la història del club, de qui va sortir la idea?

D’un grup de terrassencs i un noi de Sabadell que es van conèixer a través d’un xat d’un joc de rugby on-line. Van anar xerrant de la possibilitat de crear un equip de rugby a Terrassa i finalment es van llençar a la piscina. Al principi érem uns vint entrenant al camp del Sant Cugat, que molt amablement ens deixava les instal·lacions.

Quants havien jugat a rugby alguna vegada?

Uff… molt pocs. Calculo que el 80% erem novells, absoluts desconeguts del que era el rugby. Ni sabíem que la pilota era ovalada pràcticament (rialles). Però els veterans ens van saber enganxar molt bé a aquest esport, i mica en mica vam anar creixent i jugant partits, tots perdut per suposat, i a la temporada 2011-12 ens vam federar.

A partir d’aquí tot va ser més fàcil?

No va ser-ho, no. Vam tenir problemes amb algun entrenador fins al punt que ens vam quedar sense, intentant autogestionar-nos però sense gaire èxit. Hi ha hagut moments que érem set persones al camp d’entrenament. No ho ha sigut de senzill, però les coses les hem fet bé i ara som 60 o 70 persones entrenant. El factor clau ha sigut la bona relació que tenim entre els jugadors i la comunicació interna del club, bàsica en un grup tan heterogeni.

També heu creat categories inferiors…

Sí, i el femení, que es va consolidant poc a poc, igual que l’escola, que no té un equip de cada categoria però ens ajuntem amb el XV del Vallès per poder jugar.

Sóu, a més, un dels clubs que més es mou per les xarxes socials…

El club va néixer per aquí, i ja ho tenim implantat al nostre ADN. Tenim seguidors que han vingut a fer-se fotos amb nosaltres que no tenen cap relació amb cap jugador, només èrquè ens segeixen per twitter o facebook. A les graderies vénen 150 – 200 persones. Això és perquè molts de nosaltres estem integrats dins la xarxa d’agrupacions de cultura popular de Terrassa, molt importants a la ciutat (castellers, casals esportius…).

1452431_10201808086417215_625010047_n

La connexió amb la gent de Terrassa és bàsica?

Sí, és clar. Nosaltres vam néixer del no res i gràcies a l’ajuda dels altres hem arribat fins aquí. Per exemple, no teníemsamarretes per jugar al principi, i el Martorell ens deixava la seva segona equipació. També tenim l’ajuda de l’ajuntament que ens deixa utilizar el camp gratuïtament… si una cosa t’ensenya el rugby és que tu sol vas enlloc, i intentem seguir aquesta màxima i tornar el que ens han donat. Una manera de fer-ho és mitjançant la samarreta del club, on hi portem un logo d’una associació d’ajuda als discapacitats amb qui col·laborem acivament. Intentem portar el rugby una mica més enllà dels entrenaments.

A la nova onada de clubs catalans que està naixent (Anoia, Tordera, Ripollès), quin consell els donaries?

Que no s’aturin. Les ganes i la dedicació dónen els fruits desitjats. Érem quatre motivats al principi i dos amb experiència ens van saber enganxar. A més tenim la sort que els clubs de rugby s’ajuden bastant entre ells, així que si tenen algun problema que demanin el que faci falta que segur que els ajudaran amb tot el que puguin. Nosaltres vam començar amb un pal i una espardenya i ara som un club de rugby com déu mana.

 

One thought on “David Cabrera, capità dels Carboners: “El nostre objectiu d’aquest any és pujar a Segona”

  • 21 novembre 2013 at 11:47
    Permalink

    Si, señor grande carboners, un ejemplo a seguir en muchos aspectos y ademas tiene tías buenas, que mas se puede pedir????
    David es Fisio del BUC desinteresadamente, ya con crees están devolviendo al rugby lo que este les está dando

    Suerte chicos

    Reply

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *