El BUC “C” derrota els Taus per primer cop a la temporada i apreta la part alta del Grup D de la DHC

RugbyCat

Fotografia d’arxiu de Jaume Andreu

BUC “C” 20 – LOS TAUS D’AMPOSTA RCTE  18(b)

Els Taus van complicar-se la vida a La Foixarda. En un partit avançat de la novena jornada del Grup D de la Divisió d’Honor Catalana, el BUC “C” va superar per primera vegada a la temporada el líder de la lliga, que ara gaudeix de tres punts d’avantatge sobre el segon classificat i de tres sobre el tercer amb un matx més disputat, un Químic “B” que aquest dissabte rebrà els ampostins per tractar de prendre’ls la plaça d’ascens.

Els barcelonins, reforçats amb alguns jugadors del primer i segon equip que gaudien de jornada de descans, van sortir en tromba, i en el primers 20 minuts ja guanyaven per 14 a 0. Guiats per Andrei Kovalenko, que jugava el segon matx de la campanya, dominaven els arlequinats, perplexos pel domini dels de negre.

La millora en el joc visitant els va permetre anar retallant la distància, i arribaven als darrers minuts de partit amb un 20 a 13 que els donava forces per buscar l’empat. Els intents desesperats dels Taus donaven els seus fruits en l’última jugada, i després de vàries fases per davantera aconeguien plantar l’ovalada en zona capitalina. El xut que els hauria donat l’empat, però, passava apartat del pal dret, i el xiulet final de l’àrbitre confirmava la primera derrota dels d’Amposta que dóna més emoció en un grup on quatre equips encapçalen la lluita per a les posicions que donen dret a l’ascens.

17 thoughts on “El BUC “C” derrota els Taus per primer cop a la temporada i apreta la part alta del Grup D de la DHC

  • 27 novembre 2014 at 11:15
    Permalink

    Lo del Buc i altres equips amb els moviments de primer equip avall és, al meu parer, una falta de respecte cap a la feina d’equips humils amb un sol senior.
    Trobar-te al camp jugadors de 2 i 3 categories per sobre, tot i ser una oportunitat i un repte, és un risc físic i injust per la feina feta.
    Quan passa una vegada és motivador, quan passa sistemàticament la veritat és que desmoralitza força, sobretot en fases de lliga claus.

    I que consti que no sóc dels TAUS, i que entenc que és un avantatge i una estratègia pels clubs que tenen el mèrit i la sort de ser grans. Però arriba un punt que cansa…

    És una opinió.

    Reply
  • 28 novembre 2014 at 14:42
    Permalink

    No hi estic d’acord. De fet sovint el problema sol ser a la inversa: els jugadors del segon equip han de reforçar el primer en moltes ocasions, deixant precisament al segon sense efectius.

    Tenint en compte que les jornades de descans són més aviat poques, sol ser molt més habitual que el segon nodreixi al primer i no al revés. A més, en general aquestes ocasions permeten donar minuts i protagonisme a gent que amb el primer té un rol més aviat secundari. Així que no li veig cap tipus de problema. Més aviat al contrari, el problema és que es limita el nombre de jugadors que poden baixar a 3.

    I que consti que no sóc del BUC.

    És una opinió.

    Reply
    • 3 desembre 2014 at 18:01
      Permalink

      No sé si jugues, suposo que si.
      Però amb els darrers 2 anys he vist moltes més situacions de A a B que de B a A.
      Aquesta mateixa temporada per exemple.

      Reply
  • 1 desembre 2014 at 22:54
    Permalink

    Repasseu alineacions de la Divisió d’Honor Grup B i veureu la quantitat de jugadors dels “A” que han jugat els seus partits claus i més “durs” amb el B.

    I que consti que no sóc àrbit….

    Es una opinió

    Reply
  • 2 desembre 2014 at 08:13
    Permalink

    Si és o no una falta de respecte o no no vaig a ficar-m’hi, perquè entenc totes dues postures, i mentre es pugui fer no hi ha que calentar-s’hi més el cap.
    La meves preguntes són:
    Si la incorporació de gent del A al B pot adulterar la competició si sols juguen uns oartits determinats?
    Si aquesta forma d’actuar perjudica als equips modests amb aspiracions de créixer o més bé els motiva?

    I que consti que no sóc jugador de rugbi.

    És una pregunta

    Reply
  • 2 desembre 2014 at 13:39
    Permalink

    per mi el problema és q adulteren la competició, entenent les necessitats del clus grans moltes vegades crec q ells s’obliden de les dels petits.

    Reply
  • 5 desembre 2014 at 08:31
    Permalink

    Es un realitat que els equips que disposen d’aquesta opció utilitzen i no per una manaca de jugadors. Si jo fos jugador del B o del C i no jugo els partits importants per què el meu equip no confia….m’ho pensaria dos cops defensar la samarreta. Per sembla que no hi han gairebé valors i ètica….. pero això no és nou…

    Reply
  • 5 desembre 2014 at 11:55
    Permalink

    Em sembla que us confoneu. Parleu d’equips: equip A, equip B, etc. En general, quan hi ha A, B i C ja no s’ha de parlar d’equips, s’ha de parlar de CLUB. En un club, no hi ha diferències entre A, B i C. No hi ha jugadors d’A, B i C. Hi ha UN grup de gent, que defensen UN club.

    Si algú ha de deixar de defensar una samarreta perquè algun altre jugador del mateix club ho pot fer millor que ell, crec que tenim un problema de base. No es tracta d’ètica ni de valors. Defensar la mediocritat no té cap mena de sentit. Si es vol anar a més, cal apuntar cap amunt. Sobreprotegir als dèbils només els fa ser més dèbils.

    Reply
    • 5 desembre 2014 at 12:15
      Permalink

      “En un club, no hi ha diferències entre A, B i C. No hi ha jugadors d’A, B i C. “…pura demagògia. no sé si ets d’un club amb A, B i C, però si és així saps que no és cert, tot el que dius és pura poesia.

      i a qui et refereixes quan parles de mediocritat i de ser feble? jugar a Amposta o al BUC C és ser mediocre o feble? és simplement jugar a un altre nivell. i potser té més merit jugar a rugby a quarta catalana a Amposta o Ripoll que jugar en equips més “grans”

      Reply
      • 5 desembre 2014 at 12:43
        Permalink

        No crec que sigui demagogia. És el que hauria de ser. Està clar que és difícil, però no és una utopia. O com a mínim m’agardaria pensar que no ho és, perquè per mi això és el més important d’un club, i és el que em fa seguir donant el meu temps, les meves ganes i la meva salut al rugby i al meu club. Els meus companys són els meus companys, juguin a un o altre equip. Jo no faig diferències ni amb els companys ni amb els rivals: donar-ho tot sempre és la única manera de sumar.

        Si volem que el rugby arribi a ser alguna cosa a casa nostra, cal que tots li fotem ganes i sumem. Quan parlo de dèbils no em refereixo a cap club en concret, sino a l’actitud. Queixar-se perquè el rival tingui millors jugadors, és una actitud de perdedor. És com quan en un pati de l’escola hi ha un nen que és de “sucre”. El nen que és de “sucre” amb 5 anys, seguirà sent de “sucre” amb 25 sino canvia l’actitud. És un tema personal i propi.

        Passa el mateix a tots els nivells. El proteccionisme, les subvencions… Ja tenim prou lleis que ens fan ser menys competitius que altres països. Si apliquem el mateix al rugby, està clar que mai arribarem a atrapar als nostres països veïns. I no és això el que volem?

        Reply
  • 5 desembre 2014 at 14:00
    Permalink

    no és una qüestió de protegir, no te res a veure amb subvencions ni nens de sucre. Simplement, un club amb A i B (fins i tot C) pot fer q el resultat d’una competició sigui injust. Es a dir, pot fer q no guanyi l’ascens el millor equip o q no descendeixi el més feble, allunyant de Darwin els resultats tant com les subvencions, es a dir, enfeblint el Rugby segons el teu criteri. Es uns tema complicat, però el Terrassaes pot quedar sense ascens pq ha jugat contra un BUC reforçat comparat amb els q hem jugat els demés, passa cada temporada i potser és la menys dolenta de les opcions,

    Reply
  • 5 desembre 2014 at 14:34
    Permalink

    contínues amb la demagògia ….. mai ningú es queixa perquè el rival tingui millors jugadors, hi ha resultats abultats en les diferents lligues i ningú es queixa. la gent es queixa perque hi ha jugadors de fins a 4 categories superior, que avui estan i el proper partit no. i això és injust per a un equip com l’Amposta que pot perdre una lliga o un ascens per tenir la mala sort que algun A no jugui… i això si que és dolent per a l’evolució del rugbi

    Reply
  • 5 desembre 2014 at 15:15
    Permalink

    Com a jugador vaig viure jugar amb equips B reforçats o no, ara el meu Club te A i B. He viscut les dues parts i he apres que el partit es entre Clubs, que has d’acceptar quan un equip B ve reforçat, amb jugadors de l’A., quin remei. Dic “Quin Remei” doncs tot i acceptar-ho no ho defensare, no defensare que uns Clubs baixin a jugadors de l’A simplement per guanyar i estic totalment d’acord amb els que dieu que desvirtua la competició. Però com deia s’ha d’acceptar doncs quina culpa en té aquell noi que es menja banqueta partit rera partit de l’A, a cas no ha de jugar amb el B del seu Club i gaudir del Rugby, o aquell jugador que surt d’una lesió, que necesita partits per agafar minuts de joc abans de torna al A (Això normalment ocorreix per un sol partit i no en funcio del rival). Crec que cada cas i situació s’ha de valorar en si mateix,i al cap i a la fí resta a la conciència dels responables de l’equip.
    Val a dir que crec que la,norma actual es prou bona, permeten que sobretot aquells jugadors que estan a cavall d’un A i B no es quedin en un moment de la temporada sense jugar.

    Jaume Cosialls (Afeccionat RC Sitges).

    Reply
  • 8 desembre 2014 at 15:48
    Permalink

    como está el patio… Salsa Rosa!

    Reply
  • 10 desembre 2014 at 15:05
    Permalink

    Existe una norma para el movimiento de jugadores entre equipos A, B y C, y como entiendo que ésta se cumple, no podemos hablar de injusticia. Eso sí, es una norma que podría mejorarse. Sin ir más lejos la de la Federación Madrileña de Rugby es más completa.

    No obstante no comento para debatir sino para puntualizar algo que se ha dicho en este hilo. Carboners de Terrassa ganaron con cierta holgura en su visita a la Foixarda para jugar contra BUC C. Quizá el partido al que se refiere el autor del comentario es el BUC C – TAUS. Yo vi ese partido y he de decir que tampoco vi un BUC muy reforzado (jugó Andrei Kovalenco a sus 45 tacos, es verdad, pero el grueso del XV creo que era el del C).

    Estas situaciones son recurrentes y lo seguirán siendo mientras reglamento y control sean tan laxos, pero en el caso del Grupo D de la competición, las posiciones en la clasificación reflejan, si más no, lo conseguido en el campo entre los equipos de la parte alta de la clasificación en sus enfrentamientos directos.

    Reply
  • 12 desembre 2014 at 12:43
    Permalink

    Hola,
    En tot aquest lio trobo a faltar un comentari per part dels taus dient que van ser ells els que van demanar adelantar el partit, doncs el dia que tocaba jugar (21/12/14) no dispossaben de efectius per presentarse al partit , i el BUC va acceptar i va presentar un equip totalment legal.
    Espero llegir les mateixes queixes quan us enfronteu a equips b expoliats i mancats de efectius per les convocatories dels a

    Reply
    • 12 desembre 2014 at 17:18
      Permalink

      Hola,

      El partido se perdió y punto.
      Pero es muy curioso que un equipo que llevaba perdido 5 de los 6 partidos jugados hasta ese momento presente un nivel como el que presentó contra los TAUS. No deseo comprobar el listado (no se ni por donde empezar a hacerlo, ni me interesa hacerlo) pero no solo jugaba el 10 de 45 tacos, había mas gente del B o del A. Lo que si digo que es la 2ª vez que nos pasa contra el BUC (en otra oportunidad, ganábamos en la primera parte y los refuerzos ingresaron en la segunda parte) porque cuando juegas contra el BUC C, nunca sabes si es el B-C, o el A-B-C. Insisto, el partido se perdió dentro del campo 15 contra 15, pero no creo que solo hubiera un jugador de la división de arriba, de hecho en comentarios informales del tercer tiempo (nada que se pueda probar, pero comentarios al fin) nos dieron a entender que el talona, un pillier y algunos mas que se me escapan eran jugadores de otra división.
      Pero vuelvo a recalcar el tema de que se perdió dentro del campo, jugando 15 contra 15, habiendose podido empatar en la ultima jugada, pero la realidad manda. Cuando tengamos los TAUS otro senior, nos plantearemos la posibilidad de usar este recurso o no, hoy no lo tenemos.
      FIRMA: German, Mister de los TAUS

      Reply

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *