El Castelldefels vol fer història guanyant la Divisió d’Honor Catalana

El CRUC vol posar la cirereta a un final de temporada espectacular derrotant el Sitges

Lucho Cabanne: “Hem de gaudir cada moment que ens toqui viure d’aquesta magnífica setmana”

RugbyCat

Fotografia de CRUC

Una rosa, un llibre… i un títol. Aquests són els regals que vol el Castelldefels per Sant Jordi. El club de Can Vinader s’ha plantat a la final de la Divisió d’Honor Catalana contra el Sitges i per primera vegada té a l’abast l’opció de lluitar per l’ascens a la Divisió d’Honor “B”.

De més a menys i de menys a més

La temporada dels del Llobregat ha estat una muntanya russa, dominant escandalosament els sis primers partits de la fase prèvia (tots ells guanyats) per encadenar després cinc enfrontaments seguits perdent, inclosos els dos primers de la DHC. Però amb un final de lliga més regular, el CRUC es colava als quarts de final com a cinquè classificat i com un dels tapats dels playoffs.

“Aquest any hem fet una planificació diferent respecte a l’anterior i en certa mesura era per intentar arribar a aquesta fase de la temporada amb l’equip preparat” assegura l’entrenador del Castelldefels, Lucho Cabanne. “En els enfrontaments contra CEU (quarts) i Barça (semis), tot i sabent de la gran dificultat que tenien (eren els últims finalistes de la DHC), vèiem que l’equip tenia una marxa més i que teníem opcions reals perquè els resultats arribessin”.

cabanne_cruc_rugbcat
Lucho Cabanne (al centre) confia en la trajectòria del seu equip. Foto CRUC

No tan sols ha estat una millor planificació el que ha permès que el CRUC sigui finalista, sinó també la fortalesa mental de la plantilla per superar la situació adversa dels mesos de desembre i gener. Fins a vuit lesions de pes va patir el conjunt de Cabanne en aquest període, però els de negre i groc han sabut remuntar la temporada: “Sabíem que si tornàvem a treballar concentrats en els objectius setmanals i poc a poc recuperàvem efectius podíem encarrilar la temporada de nou, com afortunadament ha passat”.

La final, una altra pel·lícula

Diumenge, però, el repte del Castelldefels és diferent. No es tracta d’un partit de playoffs més, és la gran final, la que posteriorment et dóna dret a jugar les fases d’ascens, i com en tots els esports, les finals són partits especials. “Hi ha factors que més o menys podem intentar controlar, però molts d’altres són intangibles i es porten per dins” explica Lucho Cabanne, que avisa de la qualitat del Sitges: “Sabem que juguem contra un dels millors equips de la categoria i ja ens va guanyar a la fase prèvia, així que tenim aquest plus”.

sitges_cruc_rugbycat
El Castelldefels ja va patir en el partit de DHC contra el Sitges. Foto Jaume Andreu

No en va Cabanne és precabut respecte als sitgetans, doncs durant mesos van ser els grans dominadors de les lligues catalanes, acumulant onze victòries consecutives fins que no van caure contra el Barça en la quarta jornada de la DHC. “El Sitges practica un rugby molt dinàmic ofensivament i és molt ordenat defensivament. A més té aquesta rauxa a l’hora de defensar que el converteix en un equip molt equilibrat en les dues facetes. Haurem d’estar molt atents per no perdre pilotes perque els seus tres quarts són molt ràpids i habilidosos i contraataquen molt bé”.

El Castelldefels no és queda curt, ni molt menys, en virtuts. La seva potent davantera ja va dominar en la semifinal contra el Barça (aconseguint una marca de melé i una altra pispant-li l’ovalada al “8” rival) i la tres quarts de Can Vinader compta amb efectius també de qualitat i potents físicament que arriben al tram decisiu del curs en perfecta sintonia amb els forwards.

fcb_cruc_mele_rugbycat
La davantera del Castelldefels ja va dominar al Barça. Foto CRUC

“L’ordre defensiu, saber aprofitar les ocasions per sumar punts i la presa de decisions en moments puntuals”. Així de concís es mostra Cabanne a l’hora de revelar les claus de cara a la final. Una final en la que no podrà comptar amb els terceres línies Iván Bascuñana (motius laborals), Raphaël Henriet i Martín Dopazo (per lesió) ni amb l’aler Toni Aranzana (també per lesió).

Ni les lesions ni l’entitat del rival, però, acoquinen un Castelldefels il·lusionat amb aquesta final i que no renunciarà a jugar les fases d’ascens a la Divisió d’Honor “B” en cas de victòria. “Voler sí que volem pujar, el que caldrà veure és si podem (el tema econòmic és un problema). Però primer la final… la resta ja es veurà”. Posa el fre de mà Cabanne, que vol que els seus jugadors estiguin concentrats per a la final, però també vol que la gaudeixin: “Per al CRUC arribar aquí ja és històric, així que hem de gaudir cada moment que ens toqui viure d’aquesta magnífica setmana”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *