El Garrotxa passa per sobre del CEU “B” per arribar a la final d’ascens a Segona i s’acaba el somni dels Carboners, que perden a casa d’un sòlid Químic “B”

RugbyCat

Fotografia d’arxiu d’Eli Calbet

Garrotxa RC 59 – CEU “B” 8

No va haver-hi miracle a Sant Roc. La lògica va imposar-se al camp dels Teixons, molt superiors a la tornada de les semifinals contra un CEU “B” impotent que no va saber aturar les embestides de la poderosa davantera local. El paper de favorits que s’atorgava als olotins no els va pesar, i amb la contundència que han mostrat durant tota la temporada, s’han plantat a la final d’ascens a la Segona Catalana.

Des del xiulet inicial, els garrotxins van sortir a menjar-se els seus rivals, i ho van fer com millor saben, a partir dels seus davanters; fases curtes, mauls i duresa en els rucks van ser les claus per un començament perfecte dels d’Olot, que abans del descans ja havien sumat quatre marques per deixar mig “KO” un CEU sense opcions.

A la segona meitat, mateixa tònica. Els Teixons no van treure el peu de l’accelerador ni per un instant per arribar a la final amb el millor estat d’ànim possible. Els de la Garrotxa van sumar cinc assajos més al segon temps per rubricar un triomf inqüestionable i que els dóna, de nou, el paper de favorits a la gran final de la Tercera Catalana, que els enfrontarà al Químic “B”.

Químic ER “B” 20 – CR Carboners de Terrassa 5

S’ha acabat el somni dels Carboners. El Químic “B” va superar amb autoritat el conjunt egarenc a la tornada de les semifinals a una Teixonera que oferia molt bon aspecte. L’equip barceloní va dominar pràcticament tot el partit contra un Terrassa lluitador que no va rendir-se en cap moment.

La primera part va mostrar el que seria el matx; control de la pilota per part dels locals, atacant amb més ganes que encert una defensa carbonera que feia servir tots els recursos possibles per evitar els punts dels de vermell i negre. Tancant els egarencs al seu camp, el Químic pressionava per fer la primera marca, però les imprecisions van impedir-ho, i es va arribar al descans amb un ajustat 3 a 0 que donava esperances els visitants.

A la represa, la defensa carbonera seguia aguantant, cedint tan sols un altre cop de càstig fins que, finalment, el primer centre local trencava el mur terrassenc per plantar l’ovalada a la zona de marca i despenjar-se en el marcador amb el 13 a 0. Un cop oberta la llauna, el següent assaig químic no va tardar en arribar, però aquest cop gràcies a una bona jugada de davantera.

Els Carboners, conscients que l’eliminatòria estava ja sentenciada, van voler despedir-se d’aquesta temporada amb la marca de l’orgull, que van aconseguir pràcticament a la darrera jugada. El xiulet final desfermava l’alegria local i deixava tocat el conjunt de Terrassa, que tot i firmar una gran campanya no ha sigut capaç d’assolir l’objectiu de l’ascens i haurà d’esperar un any més per aconseguir-ho.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *