Els Leones busquen un triomf històric a Mònaco que podria canviar el rugby espanyol

RugbyCat

Fotografia de Miguel Leguey

Entrenaments de camp, sessions de gimnàs, concentracions, viatges… un any d’exigent preparació contempla els dotze jugadors que s’han desplaçat a Mónaco per disputar el torneig Preolímpic. Setze equips en busca de la glòria… reservada tan sols al guanyador. Només el que s’alci campió d’aquesta última repesca viatjarà a Rio de Janeiro per jugar els Jocs Olímpics aquest estiu.

La selecció espanyola de rugby a VII se la juga a cara o creu aquest cap de setmana, quan intentarà pujar al darrer tren per ser a les olimpíades. Els homes de “Tiki” Inchausti estan preparats i conscienciats per a una fita que, en cas d’assolir-se, podria canviar el paradigma del rugby espanyol., fent-lo entrar de ple en un aparador mediàtic com són els Jocs que podria atraure nous aficionats i (tan de bo) patrocinadors.

Un canvi en la convocatòria

El seleccionador estatal s’ha vist obligat a realitzar un canvi en la convocatòria, doncs el Marcos Poggi no ha pogut viatjar per lesió i l’ha substituit el jove Pablo Fontes. La resta d’homes són els habituals en els Leones de seven, formats per Ignacio Martín, Matías Tudela, Iñaki Villanueva, Pablo Feijóo, Ángel López, Paco Hernández, Pablo Fontes, César Sempere, Igor Genua, Javier Carrión i els catalans del Barça Pol Pla i Joan Losada.

Precisament Losada parla de l’estat en que arriba l’equip a la cita decisiva: “Arribem molt bé. Les dues últimes setmanes, amb l’europeu entremig, ens han servit per fer un salt a nivell tant físic com mental. Realment estem molt motivats i amb ganes d’aconseguir-ho”. Bones vibracions del tres quarts culer, però en el darrer europeu de rugby a VII, la selecció espanyola va quedar eliminada als quarts de final davant Rússia 26 a 12. Abans, a la fase de grups, els Leones havien caigut contra Alemanya per un ranci 0 a 5.

Tant russos com alemanys participen en aquest Preolímpic. Els Leones, doncs, arriben previnguts. Però no són els únics equips a tenir en compte: “Els rivals més forts són Samoa i Canadà, encara que també ens podem topar amb una Alemanya, un Zimbawe i una Irlanda que pugen amb força” avisa Losada.

Un grup assequible

Abans de pensar en aquests enfrontaments, però, els de “Tiki” Inchausti hauran de superar el Grup D, amb Corea del Sud, Mèxic i Hong Kong com a contrincants. Aquests darrers són els més perillosos, doncs Espanya encara recorda com els van eliminar a quarts de final del torneig per entrar a les Sèries Mundials de 7s a mitjans d’abril.

Contra coreans i mexicans, però, no hi ha excusa. Els Leones han de superar-los en els dos primers partits de dissabte per plantar-se al tercer matx contra Hong Kong amb la paella pel mànec i alçar-se com a primers de grup, fet que els permetria afrontar un creuament més favorable a quarts.

Tot a una carta

El rugby a VII és un esport especial. Catorze minuts poden fer-se molt curts o molt llargs, i el rival “petit” pot tombar al “gran”. Ho vam veure a mitjans d’abril, quan Kènia va proclamar-se campió del torneig de Singapur de les Sèries Mundials de Seven derrotant la totpoderosa Fiji a la final.

Tot i aquest factor sorpresa que caracteritza el rugby a VII, la selecció espanyola té certa pressió per entrar als Jocs Olímpics, doncs sembla una urgència per fer que l’esport de l’ovalada es faci un lloc en l’espai mediàtic estatal. Pressió per als Leones? Joan Losada no vol fer servir aquesta paraula: “No li diria pressió, però evidentment sabem que només aconsegueix plaça el primer i això et fa estar en una situació tensa i diferent d’altres vegades. No tens marge d’error”.

Sense marge d’error

Com diu el propi Losada, la selecció espanyola no té marge d’error. No ser a Rio aquest estiu seria un dur revés per als de vermell i per a la Federació Espanyola de Rugby, que segurament es precipitaria a fer canvis tant en el plantejament com en l’estructura dels sevens.

El tres quarts del Barça, però, no creu que aquest Preolímpic sigui la darrera parada en el camí en cas de derrota: “Realment anar a les olimpíades seria un premi. No aconseguir l’objectiu seria molt trist i un cop baix, però no crec que fos un fracàs. El grup encara té futur, amb els mateixos o amb diferents jugadors. Queden molts anys de guerra”.

Joan Losada desprèn optimisme i confiança, dos elements necessaris per a un grup de jugadors que fa pinya després de molt de temps treballant junts: “La mentalitat que tenim ara mateix és de guanyadors. Hem estat treballant en aquest aspecte i crec que no podem pensar en res més que no sigui guanyar. El diumenge, quan tot acabi, ja ens enfrontarem a la realitat que sigui”. Esperem que aquesta realitat sigui la de buscar bitllets d’avió per a Rio de Janeiro.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *