El Químic “B” supera el Garrotxa RC en una final d’infart i aconsegueix l’ascens a la Segona Catalana

RugbyCat

Fotografia de Químic ER

Químic ER “B” 18- Garrotxa RC 17

El llarg camí fins l’ascens arribava a la darrera estació per als dos conjunts. Barcelonins i garrotxins se citaven al camp del GEiEG per jugar 80 minuts que decidirien el seu destí per a la següent temporada. En un ambient immillorable, els dos equips es van buidar per aconeguir l’anel·lat ascens.

quimicb_garrotxa_placatge_rgbycat
La duresa i la intensitat del partit van ser dignes d’una final. Fotografia de Químic ER

En uns primers 5 minuts de domini dels d‘Olot, els Químics es van espolsar els nervis per passar a dominar el matx durant gairebé mitja hora. Evitant la davantera rival, els de la Teixonera buscaven obrir el camp per moure la pilota i intentar trencar el mur arlequinat per les ales. Tot i així, la bona defensa del Garrotxa va impedir l’assaig, i tan sols un xut a pals permetia els de blau obrir el marcador.

Fins el descans, el domini va ser per als Teixons. Les consignes, ben clares: fases curtes de davantera, mauls i potents embestides dels seus pesats forwards, que posaven en pràctica el joc que tants èxits els ha donat durant la temporada i que els servia per aconseguir una marca mitjançant Jordi Pallàs a la sortida d’una melée. El Químic els tornaria el cop ben aviat amb un assaig just abans del descans que mostrava un 8 a 7 al marcador, reflexe de la gran igualtat i tensió viscuda al terreny de joc.

quimicb_garrotxa_final_rugbycat
La davantera del Garrotxa va atacar sense descans els seus homòlegs barcelonins. Fotografia de Químic ER

El rugby olotí va imposar-se també a l’inici de la represa, i després de vàries fases de davantera, Quim Delgà plantava l’ovalada a la zona barcelonina. El xut, bastant centrat, no passava entre els pals. Al cap de poc, el xutador garrotxí intentaria ampliar la distància amb un cop de càstig a priori assequible, però no no va estar encertat i el marcador es va quedar amb el 8 a 12.

El lluminós sí que es va moure al minut 61 gràcies, una altra vegada a Jordi Pallàs, que feia la segona marca de la tarda i al tercera per al seu equip. La fortuna va ser esquiva una altra vegada per al Garrotxa, doncs el xut de transformació va impactar al pal i va sortir fora, deixant el 8 a 17.

Tot i el resultat advers, el Químic no es va rendir, i responia ràpidament amb una marca transformada, aprofitant el cansament dels Teixons. Els minuts passaven i l’Olot semblava tenir controlat el matx, fent pick&go’s i fases curtes per mantenir la possessió de l’ovalada sense patir en excés.

Però a la darrera jugada, els barcelonins van aconseguir recuperar la pilota, i després d’innumerables fases i ja amb el temps complert, aconseguien fer una marca que l’àrbitre no va veure clara i pitava cop de càstig favorable al Químic. Emmig d’un silenci sepulcral, el xutador va encertar la patada i l’ovalada passava entre els tres pals per donar la victòria i l’ascens al seu equip.

quimicb_garrotxa_xutfinal_rugbycat
El xut final que va donar la victòria al Químic. Fotografia de Químic ER

El xiulet final desfermava l’alegria entre el club barceloní, que posava la cirereta al pastís d’una treballada temporada assolint l’ascens a la Segona Catalana. El Garrotxa, tot i firmar un enorme partit i una excel·lent campanya, es quedava sense premi, i a falta de la reestructuració que fagi la FCR, sembla que haurà de lluitar un any més a la Tercera Catalana per pujar de categoria.

Pots veure les imatges de la final clickant aquí.

8 thoughts on “El Químic “B” supera el Garrotxa RC en una final d’infart i aconsegueix l’ascens a la Segona Catalana

  • 2 abril 2014 at 16:27
    Permalink

    Qui sigui que no vulgui que pugi el GarrotxaRC, ya els hi ha fotut la lliga, almenys que sigui humil i considerat i dongui l’ascens també al GarrotxaRC, únic hi autèntic campió al no presentar 9 jugadors d’un equip A de 1a Nacional. Fa ràbia veure que hi ha equips que fan el que volen i ningú els diu res. estic segur que si el partit hagues acabat 17-15 com habia d’haber acabat favorable al Garrotxa hi hauria playoff contra el penultim de 2a i el que fes falta pq el Quimic pujés. Rumieu gent!!!, Salut i Rugby!

    Reply
    • 3 abril 2014 at 08:39
      Permalink

      Benvolgut,

      Ens sap greu que hagis publicat aquest “post” citant el nostre club de forma incorrecta, permetens que et donem resposta i corretgim les acusacions que fas per evitar que el teu comentari quedi com a única visió del tema.

      A l’acta del partit vs el Garrotxa de 22 jugadors hi havia:

      4 Jugadors que havien jugat l’últim partit del nostre sènior A vs el Sitges (un pilar, el 10, un ala, i el 15). Com be sabràs, al haver passat un partit entre l’últim partit del nostre A, i la final (la tornada de la semifinal vs Carboners, estavem en disposició d’alinear a tots els jugadors que volguessim, sense restriccions, com ens va confirmar la FCR. I no ho vam fer, ja que ni voliem, ni era del nostre interès, ni era just pels nostres jugadors del B ni per la pròpia competició. La nostra idea inicial era alinear només 3 jugadors, seguint el patró de tota la lliga i per tant, tractant la final igual que qualsevol altre partit de tercera. La setmana abans del partit però, es van lesionar els dos 10 del B, i un 3/4 que també hi pot jugar no podia venir per feina, i vam decidir incorporar un 4rt jugador. A més, d’aquests 4 jugadors, indicar-te que el pilar i l’ala son capitans del B, i jugadors que han estat cridats a final de temporada per l’A degut a les lesions; havent jugat la majoria de l’any a tercera.

      Dels restants 18 jugadors, tots ells han jugat la majoria, per no dir tots en molts casos, els minuts de l’any amb el B. Lògicament, al tractar-se d’un club amb dos sèniors, hi ha hagut jugadors que en partits puntuals, han pujat a ajudar l’A per lesions, però la base de l’equip ha estat sempre la mateixa, al igual que a la final. Per tant, et vas enfrontar a un 22 amb les mateixes característiques que els de tota la nostra temporada.

      Per tant, el que dius sobre el nostre club no és cert, ni hem presentat 9 jugadors de l’A, ni fem el que volem, juguem i guanyem o perdem amb les normes establertes.

      Sobre la teoria de la conspiració no ens hi fiquem; no és cosa nostra respondre’t.

      Quimic Equip de Rugby

      Reply
  • 3 abril 2014 at 11:43
    Permalink

    Cadascú es sap lo seu, ara que ho heu esclarit, per part meva demanar disculpes, desitjaros sort i dir que va ser una gran final, una abrasssada companys. Salut i rugby!

    Reply
  • 3 abril 2014 at 15:36
    Permalink

    sigui com sigui, si que es veritat que segons estan establertes les normes els clubs “petits” que patim per estar a la part alta de les nostres categòries veiem com moltes vegades les nostres aspiracions es veun perjudicades per aquestes normes.
    Però en cap cas es culpa dels equips que les apliquen, no estaria malament fer-ne una reforma. Però això ja es unaltre història…

    Reply
  • 4 abril 2014 at 11:39
    Permalink

    El Banyoles Rugby Club en te prou amb un punt per proclamar-se Campió de la Segona Catalana Senior, encara que CNPN Enginyers B tingui victoria amb “bonus”.
    En cas d’empat a punts el primer criteri que es fa servir per resoldre l’empat, es que es considera Campió l’equip que hagi guanyat més partits en el total de la competició.

    Reply
    • 4 abril 2014 at 13:09
      Permalink

      Seria una pena que un equip com el Banyoles capaç de guanyar 15 partit a falta d’una jornada empates a punts amb un equip que n’ha guanyta menys i es premies els punts de bonus i no les victories.

      Reply
  • 4 abril 2014 at 19:31
    Permalink

    Dic jo que el que compta es l’average particular entre els dos equips no?

    Reply
  • 4 abril 2014 at 19:31
    Permalink

    Dic jo que el que compta es l’average particular entre els dos equips no??

    Reply

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *