El Vigo va aconseguir una remuntada èpica contra un Sant Cugat que es queda un any més a un pas de la Divisió d’Honor

RugbyCat

Fotografia d’Atlantico.net

Vigo RC 38 – CR Sant Cugat 11

Les cares d’un i altre equip al final del partit reflectien perfectament el que acabava de passar sobre la gespa d’As Lagoas. El Vigo havia aconseguit una remuntada que semblava impossible contra un Sant Cugat encara perplex per la contundent derrota que els deixava un any més sense ascens.

Després d’un partit d’anada brillant (29 a 10), sobretot a la primera part, els vallesans no van tenir resposta davant d’un conjunt local, que, empès per gairebé 1000 ànimes, va superar clarament els de Jordi Justícia en pràcticament tots els aspectes. Ja al minut 3 els gallecs assajaven per avisar del que seria la tarda, un constant atac vermell i blanc.

vigo_celebracio_rugbycat
Els jugadors del Vigo, celebrant la victòria al final del partit. Fotografia de Diego Dolan

La sortida en tromba dels homes de Monreal apretava molt els vallesans, que es defensaven el millor que sabien. Una segona marca gairebé cau poc després, però l’àrbitre la va anul·lar per una pantalla. Als 13 minuts, semblava que Berasategui calmava una mica els ànims amb un cop de càstig que els apropava 5 a 3, però era tan sols un miratge, doncs deu minuts més tard el Vigo ja guanyava 13 a 3 després d’un assaig de De Cabo i un cop transformat.

El ritme i la força de la davantera local colpejaven fort els catalans, que seguien enganxats al marcador gràcies a l’encert de Berasategui amb el peu, que tornava a passar l’ovalada entre pals amb un drop. Poc després, però, el Vigo tornava a assajar per tercera vegada mitjançant Berlande. El 18 a 6 deixava tocat el Sant Cugat, que rebia un cop moral encara més fort quan veia que Gaby Pugliesese marxava del terreny de joc per lesió entre llàgrimes per haver d’abandonar abans de temps el que segurament va ser el seu últim matx com a jugador.

Abans del descans però, els santcugatencs mostraven signes de recuperació, i aprofitant la superioritat numèrica per una targeta groga a Berlande, plantaven l’ovalada per deixar un lluminós de 18 a 11. Tenint en compte el que es veia sobre el terreny de joc, perdre tan sols de 7 era un bon resultat per als catalans, que amb aquest resultat pujaven a Divisió d’Honor.

Poc els va durar als catalans l’alegria, doncs la represa començava calcada a l’inici del matx. Al minut 43, l’entrenador-jugador dels gallecs Monreal plantava l’ovalada per posar el 25 a 11 al lluminós.  La situació empitjorava quan, poc després, una targeta groga deixava els vallesans amb un home menys i l’obertura del Vigo sumava tres punts més.

vigo_final_rugbycat
Alegria desfermada entre els gallecs després del xiulet final de l’àrbitre. Fotografia de Xoán Carlos Gil

Tot i que les forces s’igualavan amb una altra groga per al número 6 gallec, un últim assaig del tongalès Maka Tatafu a falta de 20 minuts per al final culminava la remuntada. El 35 a 11 era suficient per als locals, que van passar a controlar el partit amb un pèl més de calma. Tot i que el Sant Cugat va intentar salvar la desfeta, van ser els del nord qui van augmentar la renda fins els 27 punts de diferència amb un cop de càstig que es van mantenir fins el darrer xiulet de l’àrbitre.

El final del partit desfermava l’eufòria entre l’afició i l’equip local i deixava molt tocat el Sant Cugat, conscient que no havia sabut jugar l’enfrontament de tornada amb 19 punts a favor. Tot i el mal partit a terres gallegues, la temporada del Sant Cugat ha estat molt bona, faltant tan sols la cirereta final de l’ascens, que un any més, se’ls escapa en el el darrer pas. Com afirmava el president de l’entitat catalana després del matx a Cugat.cat: “Tard o dora arribarem al destí final”. La propera campanya, una altra oportunitat per al jove club vallesà per seguir creixent i assolir un ascens que han rossat enguany.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *