Els Leones tornen a les Seven World Series guanyant el torneig de Hong Kong

La selecció espanyola de VII va derrotar Alemanya 7 a 12 a la final i rubricava el triomf al torneig

Pol Pla i Joan Losada són part de la selecció que ha aconseguit tornar a l’elit internacional

RugbyCat

Fotografia de FER

La selecció espanyola de rugby a VII ho va tornar a fer. Quan menys rebombori creava, quan menys s’esperava que donés la campanada, l’estrena de Pablo Feijoo en competició oficial portava la millor notícia per al seven estatal: els Leones tornen a l’elit internacional.

Els olímpics fan la feina

Pablo Feijoo sabia que per guanyar el torneig de classificació a Hong Kong havia de comptar amb la major experiència possible, i lluny de provatures extranyes, el nou (i ara sí flamant) entrenador cridava nou dels jugadors que van viatjar als Jocs Olímpics (Villanueva, Martín, Losada, Carrión, Fontes, Hernández, Genua, López i Pla), dos més amb experiència a les World Series anteriors (Carter i Martín) i un debutant tan sols, Lucas Levy.

Partint com a caps de sèrie juntament amb Hong Kong i Alemanya, la selecció espanyola va voler demostrar des del primer moment que el seu “status” d’olímpica se l’havia guanyat a pols. Escombrant Guyana per 47 a 5 i després l’Uruguai 36 a 0, els Leones avisaven als seus rivals: batre’ls no seria fàcil. El segon dia de competició va seguir la mateixa tònica, derrotant en primer lloc Papua Nova Guinea per 15 a 0 per classificar-se per als quarts de final com a primer de grup. L’inici de les eliminatòries no va frenar ni canviar la bona dinàmica dels de vermell, doncs als quarts de final Namíbia patia les conseqüències del bon joc espanyol caient per 33 a 0.

pol_pla_namibia_rugbycat
Pol Pla va anotar una marca contra Namíbia. Foto FER

Papua Nova Guinea tornava a creuar-se en el camí dels Leones, aquesta vegada a les semifinals. La selecció oceànica no va poder fer front a Espanya, doncs els de vermell els clavaven tres assajos per sentenciar amb el 0 a 21, i les dues marques finals els servien tan sols per maquillar el resultat fins el 12 a 21.

A la gran final esperava un vell conegut de la selecció espanyola: Alemanya, una selecció que competeix amb Espanya (tant en XV com en VII) per ser el país rugbístic emergent d’Europa. Favorits com els Leones, els alemanys van dominar la primera part, estrenant el marcador amb un assaig de Heimpel. Tot i el protagonisme dels de blanc, els de Feijoo retallaven fins el 7 a 5 gràcies a una galopada de Javier Carrión des del seu camp abans del descans.

A la segona meitat era el torn de Pol Pla de presumir de velocitat. L’aler català trencava la defensa alemanya per cedir l’ovalada amb un difícil offload a Paco Hernández, qui faria la marca de la victòria a falta de 5 minuts i rubricaria la tornada de la selecció espanyola a les Seven World Series.

Pla i Losada, dues peces importants

La consolidació dels dos jugadors catalans amb els Leones és des de fa temps evident. Pol Pla i Joan Losada són dues peces importants, no només des que Pablo Feijoo ocupa la banqueta, doncs ja ho eren per al seu predecessor “Tiki” Inchausti. La velocitat de Pla és determinant en aquest equip, trencant i desequilibrant les defenses rivals quan el moment ho requereix, mentre que la sobrietat de Losada en tots els aspectes del joc aporta solidesa i seguretat, reduïnt el risc de cometre errades al mínim.

losada_alemanya_rugbycat
Joan Losada en una acció de la final. Foto FER

Pel que fa als números dels ex del Sant Cugat, Pol Pla va ser titualr en tots els enfrontaments menys en un (davant l’Uruguai), mentre que Joan Losada va sortir des de l’inici en tres partits, inclosa la final i els quarts. Els registres anotadors dels backs del Barça van ser calcats: tres assajos per a cada un

La millor notícia de la victòria a Honk Kong és l’oportunitat que té ara el rugby estatal. Bregar amb els millors equips de forma periòdica obligarà a la Federació Espanyola a crear de nou un circuit més professional i més ampli perquè el combinat de seven tingui certes garanties de poder competir. S’obriran portes perquè jugadors com Jordi Jorba, Bruno Granell o Hugo Pichot tinguin les seves opcions en una selecció que està malacostumant a l’afició a les alegries.

Per molts anys més.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *