Entrevista amb Gaby Pugliese(1): “Des que vaig arribar al CR Sant Cugat, el club sempre ha anat endavant, mai hem fet un pas endarrere”

RugbyCat

Fotografia de Jaume Andreu

És un veterà de 40 anys, però físicament no ho sembla. Va arribar de l’Argentina el 2002 a Catalunya amb ganes de jugar a rugby i el CR Sant Cugat ha sigut el seu únic club des de llavors. Parla clar i diu les coses pel seu nom, avantatges de l’edat. Viu la vida de la mateixa manera com juga a rugby, amb passió i esforç, i la seva retirada deixa un buit a la primera línia del club vallesà difícil d’emplenar. Gaby Pugliese repassa amb RugbyCat els seus anys rugbístics en aquesta primera part de l’entrevista, doncs Bamm Bamm té moltes coses per explicar.

Sembla que finalment s’ha de retirar…

La meva retirada és més complicada del que sembla, doncs no és per motius esportius sinó personals. Tinc dos fills ja i ara busquem el tercer amb la meva dona, , que és molt valenta, i l’hauré d’ajudar en tot el que pugui. Físicament em sento bastant bé, podria intentar jugar un any més, però ja hem pres la decisió de buscar un altre fill i de cara a la següent temporada ja estarà embarassada i no podré fer-me els 50 km d’anada i 50 de tornada per anar a entrenar.

O sigui que tornarem a veure a Gaby Pugliese vestit de curt?

La meva intenció és no jugar la propera temporada i tornar a la següent, quan ja estigui acomodat amb la nova situació. Però ja tindré 42 anys… estaré per al segon equip en tot el que vulguin, l’edat no perdona però obviament ho donaré tot. Em costa retirar-me.

El seu sobrenom és Bamm Bamm, per què?

pugliese_crvigo_rugbycat
Pugliese, en una acció del partit d’anada contra el Vigo. Fotografia de Ferran de la Roza

Em deien Bamm Bamm com el fill de Pedro Picapiedra, que era molt fort per la seva edat i aixecava camions amb 3 anys. De petit em deien així perquè físicament era molt gros. Amb 12 anys media 1,76m, el mateix que faig ara. Es notava molt la diferencia física amb els companys i va sortir aquest nom.

Com va viure vostè el partit de tornada a Vigo?

Per a mi va ser un partit diferent, molt emocionant, tot i que no vaig notar cap diferència al vestidor, ningú es va confiar, sabíem a què jugarien ells, amb els davanters, que és el seu punt fort. Però van haver-hi facotrs determinants, com el clima. De la mateixa manera que a ells els va afectar la calor a Sant Cugat, a nosaltres ens va perjuficar el vent. Porto 30 anys jugant a rugby i mai havia jugat amb un vent així. No vam saber adaptar-nos, no sortien les touches ni les passades, vam anar perdrent confiança i se’ns va escapar el nostre objectiu.

Un altre factor determinant va ser el cansament?

Sí, sens dubte. Nosaltres portàvem sis “finals” consecutives, primer contra la Vila per arribar als playoffs, després la lligueta contra el Portuense i el Bera Bera i la final contra Barça a més de l’anada contra el Vigo. Sis partits a vida o mort que ens van cansar mentalment i físicament.

La derrota a la final contra el Barça va suposar la cinquena derrota consecutiva contra ells, teniu algun tipus de malefici contra els blaugrana?

El Barça sembla que ens té la mida presa. Dels darrers partits contra ells que recordo, els primers tres els teníem pràcticament guanyats i acabàvem perdent per un punt, per un detall, una decisió mal presa… tot i així els darrers dos ens van guanyar bé el partit per bastants punts encara que vam lluitar molt. La final la van guanyar bé, estaven més forts i van ser justos mereixedors de la victòria.

Quin pot ser el motiu d’aquestes derrotes?

pugliese_barça_losada_rugbycat
Gaby Pugliese cel·lebrant una marca contra el Barça a la final. Fotografia de Juan Carlos Gómez

Crec que els jugadors no sabem plasmar del tot el que el Jordi Justícia (l’entrenador) ens intenta transmetre, i possiblement per això no vam poder vèncer el Barça. El míster té una visió tàctica increïble. És el millor entrenador que he tingut en aquest sentit, i n’he tingut molts.

La joventut del vostre equip us ha passat factura en alguns partits?

No, en cap cas. L’equip és molt jove però són més que talentosos. Tenim una línia de 3/4 de Divisió d’Honor i uns davanters que els intentem seguir. Són joves però tenen molta visió de joc, estan acostumats a un rugby més modern. No es pot dir que haguem perdut per falta d’experiencia, han jugat a la selecció catalana, alguns a l’espanyola… tenen un bagatge enorme inclús més que el meu en alguns casos, que sóc un veterà. La mentalitat dels nois és molt i molt forta.

L’objectiu per a la següent temporada és pujar sí o sí a la Divisió d’Honor?

Hem tingut dues temporades a la DHB. El primer vam començar per mantenir-nos però a la segona volta vam veure que podiem entrar a la promoció i ho vam aconseguir. Aquest any l’objectiu era quedar entre els dos primers i un cop allà pujar a la DH. De cara al següent crec que el Jordi no voldrà posar pressió sobre els jugadors. Proposarà, crec, entrar a la promoció, i un cop allà ja parlarem. El Sant  Cugat és un club que sempre fa passos endavant. Des que jo hi sóc mai ha fet un pas endarrere, que hauria sigut normal, per tant tard o dora es pujarà a la DH.

L’estiu passat es va parlar del possible fitxatge d’un pilar de Fiji, George Wasigitoni. Com es viuria això al vestidor?

pugliese_melee_rugbycat
Pugliese, a punt per a una melée contra el Vigo. Fotografia d’Eloy Valentinis

Nosaltres fitxem entre cometes. El president, Mauri Benito, està fent un treball espectacular, ho està donant tot pel club. Segur que ho farà amb criteri. En el nostre club no es poden fer distincions. Si hagués arribat el Wasigitoni, segur que no se li hagués pagat per jugar, se li hagués donat alguna feina, que algú de l’equip li donés allotjament… Nosaltres si “fitxem” és perquè aquella persona vol venir, nosaltres no paguem per jugar.

A la Divisió d’Honor, però, pràcticament tots els equips tenen jugadors professionals.

En algun moment es veurà com es fa aquesta trancisió si pugem. Des del meu punt de vista, o com jo ho faria, no podem portar un jugador i pagar-li només a aquell, perquè no vull que els meus companys estiguin disconformes. No pot venir algú de fora i cobrar i no pagar als de la casa. Una idea seria pagar per convocatòries amb el primer equip. La grandesa d’aquest equip és que tots som iguals, a mi em tracten de la mateixa manera que a algú de 19 anys.

La segona part de l’entrevista, durant els propers dies, a RugbyCat!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *