Final DHC: Lleida i Santboiana “B” busquen posar la cirereta a una gran temporada

RugbyCat

Fotografia d’Edu Rois

L’hora de la veritat ha arribat. Diumenge a les 12:30h es donarà el tret de sortida al partit que definirà el primer campió de la nova Divisió d’Honor Catalana, que enguany ha nascut amb un nou format que pretén establir-se durant anys. Els protagonistes, l’INEF Lleida i la Santboiana “B”, els dos grans favorits durant la fase regular, buscaran posar la cirereta a una temporada excel·lent.

quimic_inef_rugbycat
El Lleida arriba confiat a la cita. Fotografia de Carme Peralta

El Lleida arriba a aquest duel en estat d’eufòria, comptant tots els partits de la fase prèvia per victòries i extra motivats al tractar-se d’una final. El capità dels de La Caparrella, Aleix Buira, que es perdrà el partit degut a una fractura al peu, descriu l’ànim en que es troba el seu equip: A nivell de joc i moral arribem en un moment espectacular. Portem moltes victòries seguides, estem desplegant un molt bon joc aquesta temporada i tothom té molt clar què ha de fer damunt el terreny de joc”. La gran ratxa de resultats, però, “no ens fa relaxar per a res davant d’aquest últim partit”.

Buira animarà des de la grada als seus companys, als qui avisa de la gran qualitat de la jove i ràpida línia de ¾ de la Santboiana, tot i que la nostra també és una de les més efectives d’aquest campionat. Pel que vam poder comprovar nosaltres mateixos al Baldiri, sabem que pateixen una mica més en davantera i per aquí és on podem tenir una bona oportunitat per fer mal”.

Pel que fa a la Santboiana, el seu capità, Josep Colet, es mostra serè davant el matx de diumenge: “Ens plantegem aquest partit com tots els altres, intentant desplegar el nostre joc i seguint les premisses que ens marquin els entrenadors. Ens esperem un equip ultra motivat, amb moltes ganes de guanyar i demostrar perquè van ser els millors en la segona volta de la temporada”.

santcugat_ues_rugbycat
La Santboiana “B” és a un pas d’assolir el seu objectiu. Fotografia d’Edu Rois

Els de Llobregat es presentaran amb el mateix bloc que va superar el Sant Cugat “B” a les semifinals a excepció  de la seva parella de mitjos (Ivan Vila i Artur Mazón), que seran baixa per lesió. Colet no s’aventura a “donar cap resultat, però he d’apostar pels meus companys, que sé que donaran la talla diumenge”.

El conjunt del Baldiri Aleu és a 80 minuts d’assolir l’objectiu que s’havien marcat a principi de temporada, però per fer-ho haurà de superar un Lleida que no canviarà el seu estil de joc per tractar-se d’una final: Jugarem com sempre. Sabem que a les finals es xuta molt a pals però aquest no és el nostre joc. Donarem molt ritme al partit tant a nivell de joc com per poder abusar a nivell físic, intentarem sumar tota l’estona de 5 en 5 i intentarem donar l’espectacle que una final es mereix” deixa anar un convençut Buira.

Capacitats no els en falten, a cap dels dos equips, per oferir un partit obert i vistós, doncs coincideixen en el gust pel bon joc i per una bona capacitat de transmetre la pilota ràpidament per la línia. El primer gran esdeveniment de la temporada, doncs, promet, i si més no servirà per veure quin dels dos joves conjunts consolida la bona feina feta amb un títol a les seves vitrines.

One thought on “Final DHC: Lleida i Santboiana “B” busquen posar la cirereta a una gran temporada

  • 29 març 2015 at 20:29
    Permalink

    Enhorabona al Sant Boi per la gran victòria aconseguida. Com a veterà del Lleida Rugbi Club no tinc paraules per fer entendre com em sento d’orgullós de formar part d’aquest equip. Gràcies.
    Invictus

    (Poema de Wiliam Ernest Henley)

    Més enllà de la nit que m’envolta
    negra como l’abisme insondable,
    jo agraeixo al Déu que sigui
    per la meva ànima invicta.

    Atrapat en aquest circumstancial lloc
    jo mai m’he lamentat ni he plorat
    Davant les punyalades que m’ha donat l’atzar,
    el meu cap sagna, però no m’he prostrat.

    Més enllà d’aquest lloc de fúria i llàgrimes
    m’acorralen amb terror les ombres.
    Però tants anys d’amenaces
    em troben sense cap temor.

    Ja no importa quin va ser el meu camí,
    quantes culpes he acumulat.
    Sóc l’amo del meu destí
    sóc el capità de la meva ànima.

    Reply

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *