Joan Aloy: “Un dels problemes que tenim és el desconeixement de les normes”

RugbyCat

Joan Aloy va canviar el bucal pel xiulet després de 16 anys de rugbier i no li ha anat gens malament. Ha arbitrat deu temporades a la Divisió d’Honor espanyola, partits de la FIRA i classificatoris pel mundial durant els seus 22 anys de carrera com a col·legiat. Ara és el president dels àrbitres de la Federació Catalana de Rugby, un esport del que no se’n pot desenganxar.

Arbitrar és la manera de seguir lligat al món del rugby? Sí, exacte. La meva feina feia incompatible entrenar o ajudar a les escoles i l’arbitratge em permet seguir relacionat amb l’esport.

Quina és la funció de l’àrbitre en un partit? L’àrbitre no ha de ser un senyor amb xiulet que només sanciona, no ha de ser un vigilant, sinó un director de joc. Està allà perquè els jugadors, el públic i ell mateix es diverteixin. Té una tasca important , ja que en una situació de contacte hi ha moltes faltes, per tant ha de saber discernir quines influeixen en el desenvolupament del joc i quines no.

Estem parlant, en certa manera, d’una aplicació subjectiva del reglament? Més que subjectiva, preventiva. L’àrbitre ha de saber distingir aquelles faltes que entorpeixen el joc. Un jugador en fora de joc que no està a prop de la jugada no cal sancionar-lo perquè no molesta a l’equip atacant. Potser després quan passi pel seu costat li diré que si ho torna a repetir el sancionaré i llestos. No s’ha d’aturar el joc constantment.

Fins a quin punt el criteri d’un àrbitre influeix en el desenvolupament d’un partit? La llei de l’avantatge s’ha de saber aplicar, però hi ha moltes més coses, no crec que un partit amb més o menys velocitat de joc es degui per l’actuació d’un àrbitre. Si es tingués coneixement de la norma l’àrbitre només hauria de xiular les infraccions, però desgraciadament gran part dels jugadors no coneixen el reglament.

El respecte dels jugadors cap a l’àrbitre és inherent o se l’ha de guanyar el col·legiat? És inherent, sens dubte. A les escoles de rugby una de les coses que s’ensenya és que els nens entenguin que el que té a davant és un rival, però també un amic, que sense ell no podria jugar i que per tant l’ha de respectar. Aquest respecte es fa extensiu a l’àrbitre, imprescindible per a que es disputi un partit.

I aquesta feina no s’hauria de fer també amb els pares que no han jugat mai? Va haver-hi una època, quan van sorgir moltes escoles de rugby de cop, que la grada feia un paper de pressió cap a l’àrbitre i cap al rival. Però aquesta conducta més “futbolera” s’ha anat reconduint i ara estem recuperant l’època en que la grada canta i anima sense voluntat d’ofendre el contrari.

aloy2Per quines dificultats passen els àrbitres catalans? Hi havia una època que els àrbitres començaven quan acabaven la carrera com a jugador i teníem una captació feble, hi havia més partits que àrbitres. Fa 6 anys vam fer una campanya per fitxar àrbitres joves, menors de 20 anys, i va anar molt bé perquè els jugadors van començar a veure cares nou, a respirar un altre aire. Ara tenim uns 50 àrbitres, que ens permeten cobrir la jornada sense gaires problemes.

Es pot arbitrar un partit de rugby sense haver-hi jugat mai? Jo crec que no. És difícil que una persona que no ha jugat mai a rugby pugui arbitrar correctament. No tenen el coneixement del joc per avançar-se a les jugades, per saber discernir quines faltes afecten al joc i quines no…

Aquest any han canviat de nou els temps de la melé, per què? Sobretot per seguretat, per reduir l’impacte dels primeres línies i també per evitar els enfonsaments de la formació. La IRB ja feia anys que buscava resoldre el problema dels enfonsaments. També es guanya temps de joc, ja que no s’han de repetir tantes melés i la jugada posterior també és més dinàmica. Totes les revisions de les normes que fa la IRB sempre busquen dues coses: la seguretat dels jugadors i un major espectacle del joc.

A diferència d’altres esports, en el rugby sempre es revisa el reglament… Així és. El rugby és un esport que està viu en aquest sentit, ha evolucionat molt al llarg dels anys. Les revisions són necessàries ja que se segueix jugant en un camp de les mateixes dimensions que fa mig segle, però la capacitat física dels jugadors ha millorat moltíssim. Fa uns anys el rugby es va estancar ja que no es trencava la línia defensiva i només s’avançava a base de xuts, pel que visualment perdia molt. Per això la IRB busca que es tornin a crear aquests espais i que tornem a guanyar en vistositat. És una qüestió de televisió moltes vegades.

A què et refereixes? Doncs que els partits internacionals que veiem per televisió, ja sigui el 6 Nacions o la Heineken Cup no tenen res a veure amb el rugby que practiquem nosaltres. Hi ha més permissivitat sempre i quan la pilota estigui disponible ràpidament, per això cauen en els rucks i no els sancionen. Els mateixos col·legiats que xiulen aquests partits després ho fan al Top 14 francès o a la Premiership anglesa i no permeten el que deixaven fer al 6 Nacions o a la Heineken. És una qüestió d’espectacle.

2 thoughts on “Joan Aloy: “Un dels problemes que tenim és el desconeixement de les normes”

  • 17 octubre 2013 at 11:04
    Permalink

    Estic mot d’acord amb en Joan Aloy. Pel poc temps que el conec, es veu que es una persona que li agrada moltissim el joc i sap aplicar molt be el reglament. De les vegades que ell ha estat com a arbitre les coses surten be.

    Reply
  • 17 octubre 2013 at 16:46
    Permalink

    Aloy, que no em vaig poder despedir en Molló. Salut! ;-)

    Reply

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *