Jordi Jorba, sobre el subcampionat al Trophy amb Espanya: “Déu n’hi do el que hem aconseguit!”

RugbyCat

Fotografia de FER

Una conversió, un placatge final, una pilota que cau en el pitjor moment, una badada defensiva… un d’aquests detalls va ser el que va deixar a Espanya Sub-20 a les portes de proclamar-se campió del World Rugby Trophy, el mundial “B” de la categoria. En una final apassionant contra Samoa, la potència física dels maoris va sobreposar-se a l’empenta espanyola.

Els Leones van jugar-los de tu a tu als samoans, arribant al final del temps reglamentari amb empat a 32, però un assaig de Masaga als cinc minuts del temps extra va tombar el combinat de Santiago Santos. Una setmana després de quedar segons, un dels intocables de la selecció, l’aler català Jordi Jorba (USAP de Perpinyà), valora ja amb el cap fred l’experiència viscuda a Harare (Zimbawe).

Vau acabar decebuts després de perdre contra Samoa?

Decepció no és la paraula, perquè no anàvem amb intencions de guanyar el torneig en un inici. Era més aviat ràbia, perquè després de tot el treball fet, del que hem passat com a equip… perdre a la pròrroga fa molt de mal.

Però era el millor resultat en els darrers anys per qualsevol categoria dels Leones…

Exacte, un cop passats els moments inicials ens vam dir a nosaltres mateixos: “déu n’hi do el que hem aconseguit!” i la ràbia va transformar-se en satisfacció. Estem molt contents del que hem fet.

Com es va forjar l’èxit d’aquesta selecció?

En el campionat penso que teníem una de les millors davanteres i darrera érem bastant ràpids. Vam atacar molt amb els forwards, però Samoa tenia molt bona davantera, havíem de desplaçar el joc i s’ha de dir que tot és molt tècnic, el mínim error et pot costar un campionat.

L’exigència era molt alta

Sí, és el nivell que hi ha. Si no estàs concentrat i no t’apliques bé, qualsevol error, qualsevol carrera que no facis bé, pot costar-te el campionat.

Deu haver estat una experiència magnífica…

Sens dubte, el millor ha estat l’esperit d’equip que hem agafat. Al final érem una família, érem com germans.

Una bona manera d’acomiadar-se dels de la generació del 97?

Sí, ja que aquest era l’últim campionat que jugàvem junts perquè els del 96 ja no participaran en el proper Trophy (que Espanya jugarà gràcies a la segona posició assolida).

Creus que us trobareu a la selecció absoluta?

No sé què dir-te, cada cas és diferent. Hi ha jugadors que potser arribaran a l’absoluta d’aquí a dos o tres anys, però és difícil de preveure.

I a nivell personal, com va per Perpinyà?

A França va bé. Ja hem acabat la temporada (amb assaig inclòs en l’últim partit contra Bordeus) i a finals de Maig comencem amb la preparació física.

Saps quan temps t’hi quedaràs?

D’aquí a poc he de fer una reunió per parlar del contracte ja. M’hi quedaré més temps en funció de les condicions que em diguin.

La teva intenció, doncs, és dedicar-te professionalment al rugby?

I qui no aspira a ser professional? Tothom té el dret d’aplicar-se i treballar a fons, i perquè no, un dia arribar a ser professional.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *