La Santboiana “B” es proclama campió de la Divisió d’Honor Catalana anul·lant el Lleida a la final (15 a 25)

RugbyCat

Fotografia de Jaume Andreu

A l’hora de la veritat, la sang freda i el “saber fer” de la Santboiana “B” va valdre un títol als del Baldiri Aleu. No es presentava fàcil l’enfrontament, doncs davant tenien un Lleida imbatut durant prop de quatre mesos que arribava  amenaçador, amb ganes de jugar el seu partit i endur-se la copa gràcies al seu estil de rugby.

victor_cuenca_rugbycat
Víctor Cuenca va fer tots els punts del seu equip. Fotografia d’Edu Rois

Les finals, però, són una altra història, i el Sant Boi va saber jugar-la molt millor, practicant una defensa que gairebé no va cometre errors i aprofitant totes les opcions en atac, sense deixar que el Lleida es trobés còmode en cap moment. Els de Llobregat van haver de sobreposar-se, a més, a uns bons 10 primers minuts dels de verd, que envestien perillosament amb la davantera per posar a prova les ganes de placatge dels rivals.

No va saber definir, però, el conjunt de La Caparrella, i la Santboiana mica en mica anava menjant-los terreny, arribant a camp contrari i mossegant en dues ocasions, amb el peu de Víctor Cuenca. L’ex de l’Hospitalet va ser el gran protagonista del seu equip, transformant tots els xuts que va intentar i firmant també la marca visitant. Així, al quart d’hora de joc, els de blau s’avançaven 0 a 6.

La reacció del Lleida va ser contundent, doncs enlloc d’acoquinar-se va fer un pas endavant per capgirar la situació. Enllaçant bones fases i aprofitant el pes de la davantera, l’INEF es plantava amb una melé a favor a la línia de 5 santboiana. Els forwards locals van empènyer la formació fins dins de marca i remuntaven el matx amb el 7 a 6. El que hauria pogut ser un punt d’inflexió en el matx va quedar-se curt, doncs tot i provar-ho, el desencert dels de la terra ferma en atac i la bona defensa dels del Llobregat van impedir cap més punt. Per contra, Cuenca tornava a mostrar la bona punteria amb un cop de càstig per posar els seus per davant abans del descans.

lleida_ues_rugbycat
El Lleida va posar-hi més cor que cap a la final. Fotografia de Jaume Andreu

L’inici de la segona meitat va ser clau en el desenllaç de l’enfrontament, doncs quan encara no havien passat ni dos minuts, la Santboiana traçava una jugada preciosa per la línia que culminava Cuenca sota pals i allunyava els seus fins el 7 a 16. El cop va ser dur per a l’INEF, que tot i no tirar la tovallola en cap moment se li posava coll amunt remuntar el partit. Un cop de càstig de l’obertura lleidatà Pau Ripoll semblava donar esperances de nou als de La Caparrella, però va ser un miratge, ja que el conjunt del Baldiri va saber gestionar molt bé l’avantatge.

 Sense prendre riscos en atac i resolent molt bé els problemes en defensa, la Santboiana “B” va saber adormir el matx, traient rèdit a les incursions a camp contrari. En tres ocasions, al minut 61, al 66 i al 75, Víctor Cuenca va matar el partit transformant uns cops de càstig definitius. El Lleida, però, va voler acomiadar-se per la porta gran i en l’última acció del matx va plantar l’ovalada en zona rival per posar el 15 a 25 final.

El xiulet de l’àrbitre concloïa el matx entre els crits d’alegria del Sant Boi i l’amargor del Lleida, incapaç en l’últim matx de coronar una temporada excel·lent. Els del Llobregat, en canvi posaven la cirereta a una gran campanya que encara no ha acabat per a ells, doncs el camí els porta ara als playoffs d’ascens a la Divisió d’Honor “B”, un nou repte per al jove conjunt del Llobregat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *