La Santboiana deixa escapar la victòria en l’última acció en un partit gris davant el Cisneros

RugbyCat

Fotografia de Macarena del Valle

UE SANTBOIANA 23 – 25 CR COMPLUTENSE CISNEROS

Per com va acabar el partit, podia semblar que la Santboiana va tenir mala sort perdent en l’última acció davant el Cisneros, però la veritat és que els homes de Michael Broad van jugar un mal enfrontament, precisament quan més importava. Sense ritme ni idees a la primera meitat, i amb presses i nervis a la segona, el Baldiri Aleu va assistir a la caiguda dels blaus un minut després d’aplaudir la remuntada.

Des d’un bon inici es dibuixava un partit fosc. L’abús en el peu, tant dels catalans com dels madrilenys, no permetia gaudir pràcticament ni d’entrades ni de placatges, i quan s’obria l’ovalada, ni locals ni visitants semblaven tenir el dia, propiciant incontables melés. Després que Ignacio Martínez avancés el Cisneros amb un cop de càstig, la Santboiana va semblar que començava a endollar-se.

S’estrellava, però, sobre una agressiva i arriscada defensa castellana, amb el problema afegit que no era capaç de controlar les touches pròpies. En una de les poques jugades ben trenades, Liam Nichols, un dels millors del partit, capgirava el marcador amb un assaig després de trencar amb potència. Però no era el dia dels del Llobregat, que en la recepció del mig del camp s’adormien i veien com Manuel Sáinz tornava a posar els seus per davant. El càstig per als locals no va acabar aquí, doncs just abans de marxar a vestidors, de nou Martínez clavava un xut per apujar el 7 a 13.

A la segona meitat, la Santboiana semblava trobar la llum al final del túnel amb l’assaig de Josh Casey, desaparegut exceptuant aquest try. Eren a prop, però als de Broad els van poder els nervis. Deixant-se portar per un calent Baldiri Aleu, els de blau van entrar en el joc “subterrani” que plantejava la davantera del Complutense, a qui ja li convenia treure als catalans del matx. Així, amb un nou cop de càstig de Martínez, el matx es posava 12 a 16.

L’entrada d’Alberto Millan va donar un aire renovat als del Llobregat. Aprofitant millor les possessions i donant-los més ritme, la Santboiana inquietava els madrilenys. Un cop de càstig del recent incorporat Millan ajustava l’electrònic, però Álvar Gimeno treia la seva màgia al minut 60 amb un preciós drop per tornar a posar terra pel mig (15 a 19). Amb molt cor i poc cap, els blaus aconseguien esgarrapar un altre cop de càstig a falta de 8 minuts.

Millan el convertia i les possibilitats de victòria eren més que reals. Després d’uns minuts morts entre repeticions de melé, el Cisneros treia un cop de càstig centrat que Martínez aprofitava per posar el que semblava la sentència. Però aquests quarts de final viurien un final boig. La Santboiana recuperava la possessió després del drop del mig del camp, movia la pilota a un costat i un altre i provocava la infracció visitant.

Xut al lateral, touche i un maul imparable. Matenga Baker feia explotar el Baldiri d’alegria amb una marca (no transformada) que tenia gust a glòria. No va ser, però, la de la victòria, doncs en la següent puntada del mig del camp, cap jugador blau recepcionava i l’ovalada anava a touche. La pilota la perdia la Santboiana i el Cisneros acabava treient-ne un cop de càstig factible per al seu precís xutador.

Ignacio Martínez no fallava amb el temps ja esgotat i els aficionats locals assistien atònits al 23 a 25 que reflectia el marcador. No els quedava una altra que aplaudir als seus jugadors, erràtics en l’execució però guerrers fins als xiulet final.

Alineacions i anotadors

Galeria d’imatges

Vídeo del partit

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *