Les Leonas també volen ser a Rio de Janeiro: “Anem a guanyar amb el nostre rugby, totes juntes i en equip”

RugbyCat

Fotografia de Manuel Gómez

Als 28 anys, Elisabeth Martínez ha arribat a la plenitud de la seva carrera esportiva. Integrant de la selecció espanyola de rugby a VII des del 2010 i capitana de les Leonas des de fa dos anys, la jugadora del GEiEG afronta aquest cap de setmana el que segurament és el repte més important del rugby femení: plantar-se als Jocs Olímpics.

En el moment més dolç del rugby espanyol gràcies a la classificació de la selecció masculina per a Rio de Janeiro, les jugadores entrenades per Jose Antonio Barrio volen repetir la gesta dels nois. Sobre el paper, són un dels equips favorits juntament amb Rússia i Irlanda, doncs són els únics tres països del torneig (de setze participants) que juguen les Sèries Mundials de rugby a VII.

Sobre el paper, però, els Leones no haurien d’haver aconseguit la plaça per a Rio, així que les Leonas hauran de rendir al màxim de les seves possibilitats durant tot el campionat Preolímpic de Dublín, començant per la fase de grups, en la que s’enfrontaran a Mèxic, Veneçuela i Tunis.

El somni de les Leonas

Tenir el cartell de favorites pot jugar una mala passada a les Leonas, a qui els pot pesar la pressió d’haver de guanyar. ”No és tanta la pressió com els nervis per aconseguir el que fa tant de temps que esperem” assegura Eli Martínez, qui creu també que “l’equip arriba en les millors condicions, hem estat treballant molt dur tot l’any, ja sigui en les World Series, en les concentracions o en els entrenaments físics, tècnics i tàctics. Hem centrat tots els esforços en aquest cap de setmana i crec que estem a al màxim de les nostres capacitats”.

La capitana de la selecció espanyola desprèn confiança després d’assolir la permanència a les Sèries Mundials de VII i d’aconseguir unes bones sisena i setena plaça en els darrers dos campionats (a Canadà i França). Martínez, però, és cautelosa: “Hem d’estar preparades perquè a rugby a VII mai se sap què pot passar. Lluitarem per aquesta primera posició tot i que està clar que trobarem equips molt forts”.

“Si amb totes les eines que tenim i tot el que hem estat treballant, fem el joc que sabem fer i no guanyem serà perquè no hem plantejat bé el campionat”. Seria un fracàs no arribar als Jocs? “No si juguem com sabem perquè hauríem demostrat tot el que som capaces fer. És una part més del projecte. Estem classificades per a les World Series següents. Tot i que (arribar als Jocs) és una part molt important, seguiríem treballant per jugar a rugby de la manera que ho fem a nivell internacional”.

Juntament amb les seves onze companyes (entre les que hi ha Amaia Erbina i Ángela del Pan de l’INEF Barcelona i la catalana del Getxo Bàrabara Pla), Eli Martínez té entre cella i cella la classificació per a Rio: “Si no estàs convençuda que pots guanyar i que pots arribar a Rio és difícil fer-ho i atrevir-te a fer el que sigui per aconseguir-ho. Només penso en guanyar i en anar als Jocs Olímpics, que és el somni de totes des de fa molt de temps. Anem a guanyar amb el nostre rugby, totes juntes i en equip”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *