L’INEF Lleida i la Santboiana “B” es disputaran el títol de la Divisió d’Honor Catalana a la gran final

RugbyCat

Fotografia de Carme Peralta

UE SANTBOIANA “B” 28 – CR SANT CUGAT “B” 5

La primera de les semifinals oferia un duel entre dos equips amb gust pel joc a la mà i amb una línea de tres quarts perillosa. Els nervis, però, d’un matx tan transcendental, van privar el públic d’un espectacle gaire vistós, i al final el Sant  Boi “B” va fer-se amb el bitllet per a la final gràcies a un joc més efectiu i al domini en la melé, que va permetre’ls tapar les errades i les imprecisions en les passades.

Obria el partit Víctor Cuenca amb un cop de càstig matiner que penalitzava la indisciplina santcugatenca, un hàndicap que va ser clau durant la primera part. Tot i que la Santboiana no deslegava el seu joc habitual, sí que dominava l’enfrontament, i sortint d’una melé, l’ovalada anava a parar fins l’ala perquè Ferran Rodríguez firmés el primer assaig. El try va donar confiança als del Llobregat, que amb un altre xut a pals i la segona marca de Rodríguez marxaven al descans amb un folgat 18 a 0.

El Sant Cugat “B”, tot i portar el perill a la zona santboiana al final de la primera meitat, va deixar escapar un assaig que hagués pogut ser clau per a la moral de l’equip. A la represa, doncs, Cuenca tornava a fer gala del seu encert amb el peu i sentenciava virtualment l’enfrontament amb el 21 a 0. Els vallesans semblava que treien el cap llavors, amb un try de Luís Soares (que es retirava després del duel), però no va ser més que un miratge, doncs Ferran Rodríguez tancava una excel·lent actuació firmant el hat trick i deixant el partit vist per sentència.

INEF LLEIDA 22 – QUÍMIC ER 18

Sí la semifinal entre els conjunts “B” va ser de clar color blau cel, la que van protagonitzar lleidatans i barcelonins va oferir emoció fins el darrer sospir. En un matx d’anada i tornada en el qual els atacs havien d’esforçar-se per superar les bones defenses d’uns i altres, l’INEF va imposar-se gràcies a la pòlvora que té a totes les línies i demostrava perquè no ha perdut cap matx a la lliga.

quimic_inef_rugbycat
El Químic va marxar del camp amb el cap ben alt després d’uns grans playoffs. Fotografia de Carme Peralta

No començava bé, però, el partit per als de verd, que no podien frenar l’empenta dels de La Teixonera. El Químic, disposat a sorprendre per tercera setmana consecutiva, avisava ben aviat que era allà per endur-se el bitllet per a la final, anotant un assaig mitjançant Iván Pérez i augmentant la diferència amb el peu d’Aritz Figueres als 20 minuts per allunyar-se fins el 0 a 8.

El Lleida estava confós, ofegat per la gran defensa barcelonina i per sota en el marcador. Però els de La Caparrella van sacsejar-se els nervis i abans del descans van mostrar signes de recuperació, cuidant la possessió i anotant un assaig fruit de la insistència en camp capitalí. Martí González finalitzava la jugada arran de bandera per esperonar els seus abans del descans amb el 5 a 8.

El reinici del partit va portar un INEF renovat, conscient de la dificultat del rival però confiat en capgirar la situació. Tancant el Químic al seu camp, primer Óscar Mercè i després Marcos Novo firmaven un assaig cada un per donar certa calma als seus. Els de vermell i negre, negant-se a tirar el matx, retallaven la diferència amb un nou cop de càstig de Figueres per posar el 15 a 11 al lluminós a falta de 20 minuts.

La balança va decantar-se del costat lleidatà quan restaven 5 minuts per a la conclusió de l’enfrontament; l’INEF robava una melé en camp barcelolní, i escapant-se pel tancat, Pau Ramon plantava l’ovalada en zona de try. El Químic, tot i veure’s onze punts avall, va tornar a demostrar ser un equip que lluita fins el darrer alè, i Carlos Palacín firmava una marca a falta d’un minut que posava emoció als últims 60 segons. El lluminós, però, no es va moure, i el Lleida es guanyava el dret a ser a la gran final de la Divisió d’Honor Catalana del 29 de març.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *