Ricardo Martinena: “El nostre objectiu era arribar als playoffs, però un cop hi vam entrar se’ns va posar entre cella i cella pujar”

RugbyCat

Fotografia d’arxiu de FC Barcelona Rugby

Un dia després de guanyar la final contra el Sant Cugat i assolir l’ascens a la Divisió d’Honor, Ricardo Martinena, el “Maño”, fa balanç d’una llarga temporada que ha acabat de la millor manera possible. Dos anys de feina per renovar un dels equips referents a Catalunya i tornar-lo a l’elit de l’esport de l’ovalada a l’estat.

Com va la ressaca de la victòria d’ahir?

Dura dura… (somriu), però molt content i satisfet.

Com vas veure la final de dimenge?

Molt empatada, els dos equips volien guanyar òbviament i va ser molt disputada. Nosaltres no estàvem del tot fins al principi i el Sant Cugat en canvi va començar jugant molt bé les seves cartes fent-nos dues marques, però l’equip al final es va refer, va posar en pràctica el que havíem entrenat i a la segona part vam ser una mica superiors per acabar guanyant.

El fet de jugar contra un vell conegut com el Sant Cugat era un afegit extra a la final?

Sí, els derbis són molt bonics, només calia veure la Foixarda, plena amb tota la gent del rugby català allà per gaudir del matx. Ara mateix som els millors clubs de Catalunya després de la Santboiana. La rivalitat amb el club vallesà és màxima perquè sempre estem competint (hem jugat set partits en dos anys) però després del partit estàvem jugadors tant del Sant Cugat com del Barça al mateix bar gaudint d’una cervesa.

Quines opcions creus que té el Sant  Cugat contra el Vigo per pujar?

Jo els veig bé, la gent és molt negativa però jo els veig amb moltes opcions. Primer perquè tenen un equip molt competent, a més tenen a favor el ritme de competició de les darreres setmanes que no té el Vigo. Si hagués d’apostar, apostaria pel Sant Cugat, crec que donaran la sorpresa.

L’objectiu de principi de temporada era l’ascens?

martinena_final_rugbycat
Martinena, celebrant la victòria amb els seus jugadors després del partit. Fotografia de Ferran de la Roza

Ni molt menys. L’objectiu era jugar el playoff, quedar entre els dos primers i després el que arribés ja seria un premi. La mentalitat d’aquest grup és molt positiva, es refà molt bé dels cops. Entrenem cada cop més i millor i la línia de la temporada ha sigut ascendent fins que hem arribat al final en un estat de forma òptim. Els nois tenien ganes i un cop vam entrar als playoffs se’ls va posar entre cella i cella pujar.

L’ascens és un premi a la feina feta durant els dos anys que portes al Barça?

Canviar la dinàmica i l’hàbit dels col·lectius és molt difícil. L’any passat després d’una mala primera volta, els jugadors volien redimir-se i vam guanyar-ho tot menys el partit contra el Santander. A partir d’allà, hem anat canviant hàbits i mentalitats per assolir el nostre objectiu que eren els playoffs.

A mesura que veies que podieu arribar lluny, com gestionaves la mentalitat del grup perquè no caiguessin en un estat d’eufòria?

Sempre hem anat partit a partit. A l’última jornada podíem o bé guanyar la lliga o bé quedar-nos sense playoffs. Molta gent deia que era millor quedar segons, però el Marc Ventura i jo ho teníem clar, anar poc a poc i guanyar tots els partits. Al final vam quedar campions i alguns deien que anavem al grup de la mort contra Alcobendas i Uribealdea, però hem sortit campions del grup i la final també l’hem guanyat. S’ha d’anar partit a partit, si especules acabes perdent.

Has mencionat el Marc Ventura, el seu paper ha sigut clau per gestionar el grup quan tu entrenaves les categories de la selecció catalana?

Sempre ha sigut important, portem set anys entrenant junts, és un luxe tenir-lo al meu costat, és un dels millors entrenadors de 3/4 d’Espanya. És un líder i a mi m’ha permès entrenar altres equips sense patir gens ni mica, al revés ho ha fet bastant millor que jo.

L’any que ve a la Divisió d’Honor…

grada_final_rugbycat
L’impressionant aspecte de la Foixarda el dia de la final. Fotografia de Juan Carlos Gómez

És un salt molt gran, primer perquè és una competició a dotze, amb un mínim de 22 partits contra equips rodats i jugadors acostumats a aquest ritme. Serà dur però el nostre objectiu és mantenir-nos i fer el millor paper possible.

Sobre la planificació de la propera temporada, se sap alguna cosa ja?

Les properes setmanes se sabrà si el Marc i jo continuem. Les directives estan parlant però ara mateix no hi ha res confirmat. S’ha de deixar una mica de descans, i si renovem, ja planificarem la propera campanya.

Si continueu, hi haurà fitxatges per millorar l’equip?

Els fitxatges no depenen de nosaltres, depenen del FC Barcelona. Crec que el club després del que es va veure ahir a la Teixonera apostarà per l’equip amb fitxatges. El més important, però, és mantenir el bloc actual, i si es pot, portar algun reforç.

L’ascens assolit serveix com a reivindicació del rugby a dins del club?

El FC Barcelona ens ajuda bastant, òbviament ens agradaria tenir alguna cosa més, però no ens enganyem, som el rugby, no el futbol, però jo no tinc grans crítiques cap al club. Crec que si fan un petit esforç podríem fer un salt de qualitat important. Els directius que van veure la final van acabar molt contents i crec que ens ajudaran una mica més i podrem donar aquest salt.

barça_celebra_final_rugbycat
L’alegria dels jugadors del Barça després de la final. Fotografia de Jaume Andreu

Que el Barça estigui a l’elit del rugby estatal ajudarà a una major difusió entre els mitjans?

Tot i que la “marca Barça” és molt potent , el que ajuda el rugby són esdeveniments com el d’ahir. Calculo que hi haurien unes 3000 persones a la Foixarda, una televisió donant el partit en directe en streaming, seguiments per twitter, facebook, entrevistes, articles… la “marca Barça” mou molt i pot ajudar segur, però d’això ja se n’encarregarà algú altre, jo em preocupo del que passa a dins del camp.

La difusió del rugby a Catalunya i a Espanya és el que falta per guanyar importància?

És la pota més fluixa ara mateix del rugby d’aquí. Si alguna cosa no es veu, no existeix. D’alguna manera hem d’aconseguir tenir el major impacte mediàtic possible, crec que una marca com el FC Barcelona pot ajudar a que es difongui més.

Ja per acabar, quines són les últimes paraules que els hi vas dir als jugadors abans de saltar a la Foixarda?

Que aquell partit era un premi, que gaudissin i que guanyessin.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *