Rubén Sanz: “Tenim les piles carregades per endur-nos el títol de la Divisió d’Honor costi el que costi”

RugbyCat

Fotografia de Jordi Elias

La Santboiana arriba en el millor estat de forma possible a les eliminatòries pel títol. Així ho afirma el tercera línia Rubén Sanz, que com els seus companys ha estat treballant des del final de la lliga regular fins el més mínim detall per arribar al 100% a les semifinals contra el Complutense Cisneros. Aquest diumenge, al Baldiri Aleu, el conjunt dirigit per Lewis Williams tindrà 80 minuts per recollir els fruits d’un treball iniciat a mitjans del passat curs i que ha de servir per aixecar la copa de campió de la Divisió d’Honor.

sanz_rugbycat
Rubén Sanz vol ser campió de lliga. Fotografia d’Edu Rois

Tot i que algú podia pensar que les dues setmanes d’aturada que ha tingut la Santboiana han servit per descansar i recuperar forces, la veritat és que el tècnic nova zelandès ha aprofitat per treballar més intensament que mai: “La millor preparació és la feina dura i hem fet els entrenaments més durs de la temporada, des de sessions de físic a la platja carregant sacs de sorra, fins a entrenaments interminables sota la pluja i una concentració aquest cap de setmana a Olot entrenant tot el dia sistemes de joc” afirma un esperançat Ruben Sanz.

La feina dura és una exigència per a qualsevol conjunt, però no garanteix l’èxit, doncs el Cisneros no viatjarà fins a terres catalanes per servir en safata la plaça de la final. El conjunt madrileny, un dels més reforçats d’aquesta temporada, presenta una davantera molt compactada que s’assegura les fases de conquesta i proposa molts problemes amb els mauls. Aquest paquet de forwards es combina amb una tres quarts ràpida i talentosa que compta amb homes perillosos com l’obertura sud-africà Andrew Norton, l’arriere Matías Tudela o Francisco Hernández, tots dos internacionals per Espanya en algun moment de les seves carreres.

Sanz és conscient de les virtuts del Cisneros: “Sé que plantegen un joc molt ràpid i perillós amb la pilota a les mans. El seu joc és similar al nostre amb fases llargues i una davantera dinàmica. El benefici de saber aquest punts forts és que hem pogut treballar sistemes per contrarrestar-los”. El tercera línia tarragoní confia, a més, amb el “factor Baldiri Aleu”:  “Sempre influeix. Mostra l’orgull i el suport de l’afició. És una sensació difícil d’explicar però importantíssima i et dona una mica més de seguretat. Tothom ha de venir a viure l’eliminatòria i fer tremolar el Baldiri Aleu amb força”.

ues_salvador_rugbycat
Ki Anufe ha de ser clau un cop acoblat al sistema de Williams. Fotografia d’Edu Rois

L’optimisme i la confiança dels jugadors santboianesos de cara a aquesta eliminatòria es deu al bon estat de forma i al rugby desplegat en les darreres jornades. Per arribar així, però, van haver de passar uns partits perquè l’obertura Ki Anufe s’amotllés a l’equip i a la inversa: Vam tenir un període d’adaptació en el qual les coses no sortien del tot bé. Pot ser que sigui perquè també depeníem molt del gran nivell de joc d’Apikotoa. Però ara les coses surten bé i aquesta dependència l’hem pogut substituir amb treball en equip”.

Bon nivell físic i mental, bona química d’equip, recuperació de lesionats i el nivell òptim de rugby quan arrenca la fase decisiva… no proclamar-se campió enguany seria un fracàs? “Efectivament ho sería, ja vam perdre la final del campionat 2012-2013 i el nostre clar objectiu es treure’s aquesta espina. Fa dos anys érem un conjunt heterogeni i inexpert, vam tenir l’oportunitat i la vam deixar escapar. Ara tot és diferent, tenim una base de jugadors experts que dirigeixen l’equip. Els moments durs ens han fet forts i hem carregat piles per emportar-nos el títol aquest any costi el que costi. Rubén Sanz ho té clar: el Baldiri Aleu és la primera passa cap a la copa de campions.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *