Santboiana 2018/19: tornar a l’elit de la Liga Heineken

La Santboiana arrenca diumenge un nou curs amb l’objectiu d’apropar-se als gegants de Valladolid

L’era “post Lewis Williams” treballa per pujar graons esportius amb el centenari del 2021 a l’horitzó

Francesc Gómez

Fotografia de 

Nou curs, nous reptes

Comença una nova temporada rugbística a la Liga Heineken, i amb aquesta la pregunta dels darrers anys: tornarà a dominar el VRAC Quesos Enterpinares amb mà de ferro? Sis dels darrers set títols han estat per als queseros, amb un brot efímer del Salvador el curs 2015/16.

En aquest context, la Santboiana vol tornar a flirtejar amb els grans. El conjunt català arrenca l’etapa “post Lewis Williams” amb les ganes i la intenció de ser considerat candidat al títol, però l’empresa no serà fàcil. La fórmula per intentar-ho serà similar als anys anteriors: un gruix de jugadors locals (ja siguin formats al Baldiri Aleu o pescats d’altres equips catalans) reforçats per sis professionals.

martinena_ues_rugbycat
Martinena porta les regnes de la Santboiana. Foto Jaume Andreu

L’estratègia és similar, però amb matissos. Ricardo Martinena es troba ara al capdavant del projecte, i el “Maño” ha insistit en vàries ocasions que vol capgirar la jerarquia del vestidor. No han de marcar el pas els “pros” seguits pels de casa, sinó al revés; els jugadors foranis han de seguir el camí marcat per la gent d’aquí.

Una nova jerarquia

El tècnic aragonès ha identificat el que per a ell ha sigut un problema dels darrers cursos: si els professionals no donaven la talla, l’equip tampoc. Ara serà el gruix local que haurà de portar la veu cantant, i els “pros” seran el plus (necessari) de qualitat que dictarà fins on poden arribar.

La nova pauta pot semblar més o menys idònia, però el que les darreres campanyes ens mostren és que l’encert en els reforços marca l’èxit de la temporada. La Copa del Rei de fa dos anys va aconseguir-se gràcies a un col·lectiu perfectament guiat per un gruix d’individuals. L’aportació de Matenga Baker i Brad Truesdale als tres quarts, de l’MVP de la lliga Liam Mitchell des de la segona línia, de Sam Sturgess amb el “2” i de l’incombustible Afa Tauli convertien els seus companys en millors jugadors i feien de la Santboiana un conjunt capaç de derrotar qualsevol.

afa_tauli_rugbycat
Afa Tauli torna a ser l’estandard de la Santboiana. Foto Aram Prats

També el sotscampionat del 2015 (Phipps, Chipman, Tauli, Anufe, Baker, Van de Ven…) mostrava la fórmula en què confiava Lewis Williams, que deixa rere seu un dolç record. El tècnic novazelandès ha ajudat en els sis anys a la banqueta blava en la progressió tècnica i tàctica dels jugadors, que sense excepció són millors després d’haver estat sota les seves ordres.

La plantilla

Amb aquests precedents, el focus d’atenció recau sobre els nouvinguts. Amb les renovacions d’Afa Tauli i Harry Fitzsimons, quatre són les cares noves d’enguany: el tercera línia Dean Rossouw, el centre Paul Eti Slater, l’obertura Jonathan Bentley i l’arriere Marco Mason. Els dos últims van despertar bones sensacions en el partit de Supercopa Catalana contra el Barça, si bé és massa dora per treure cap conclusió.

marco_mason_ues_rugbycat
Marco Mason va despertar bones sensacions a la Supercopa. Foto Jaume Andreu

En la presentació de la Supercopa el tècnic va remarcar que vol un equip aspre en defensa, que domini la melé i el maul, pilars bàsics del joc històric de la Santboiana. Assegurant-se la possessió, la línia de tres quarts ha de ser letal, doncs només amb una davantera efectiva no n’hi ha prou (com es va demostrar el curs passat).

El rendiment de Bentley, Eti Slater i Mason serà clau en aquest aspecte, marcant la diferència entre una línia corrent o una d’excepcional. Els “pros” han de completar els ja habituals Fede González, Héctor Garcia, Alberto Millan, Javi Orbaneja, Hugo Pichot, Marcos Puig o Nil Baró, tots noms consolidats al Baldiri Aleu. Hi faltarà Nico Francisquello, que marxa a l’estranger una temporada i no participarà amb el primer equip (almenys fins el febrer).

eti_slater_ues_rugbycat
Paul Eti Slater va debutar el passat dissabte. Foto Jaume Andreu

A la davantera, l’arribada de Rossouw apuntala amb Afa Tauli la tercera línia (amb Joan López, Marc Palomar i l’opció Fitzimons), tot i que les pèrdues de Rubén Sanz i Youri Petit seran difícilment substituibles. Tant l’aportació del capità com la del pilar francès havien estat fonamentals els darrers cursos, i sobretot a la primera línia la incògnita és important.  La tornada de Paolo Ragazzi de l’operació de genoll suposa un plus vital per als catalans, que confien en l’aportació de Buira, Chichua, Delgà, Coma i Balsalobre per cobrir el front row.

La segona estarà formada per Àlex Palomo, Uri Pujol, i Josep Puigbert, que també torna d’una lesió al genoll,  juntament amb les alternatives de Balsalobre i Fitzimons, que el passat curs va lluïr més el “5” que no pas el “6”.

A tots aquests noms ja consolidats cal afegir-hi els joves que el passat curs van començar a guanyar minuts i experiència a la DH i que podrien ser el factor “X”  de la temporada; Martí Vicente, Pau Barberó o Pablo Romera gaudiran d’oportunitats aquest curs per fer-se un lloc al XV inicial.

palomo_ues_rugbycat
Àlex Palomo, veterania des de la segona línia santboiana. Foto Jaume Andreu

Les aspiracions

Amb aquesta plantilla (un pèl justa en les posicions de primera i segona línia), la Santboiana vol apropar-se als equips punters de la DH. Classificar-se per als playoffs per caure a les primeres de canvi o saber que el camí s’acaba quan et creues amb un dels dos de Valladolid no ha de ser suficient. Ser candidat a un dels dos títols serà l’exigència per als catalans després d’una campanya complicada amb els problemes econòmics i l’adéu de Williams com a protagonistes.

Millorar el rendiment fora de casa (només triomfs a Getxo i Hernani l’any passat) és l’assignatura pendent dels santboians si volen acabar entre els quatre primers i jugar els quarts de final a casa. La regularitat del rendiment defensiu també és quelcom innegociable si es vol arribar lluny, i la feina del “Maño” fins el moment reforça aquest aspecte.

ues_pervia_rugbycat
La Santboiana vol ser un equip destacat aquest 2018/19. Foto Jaume Andreu

Plantar-se el mes d’abril sent considerat una alternativa als dos de Valladolid ha de ser la meta de la Santboiana, tot i que segurament encara serà prematur considerar-lo un equip amb les  mateixes aspiracions que VRAC i Salvador. En aquesta lluita es trobarà l’Alcobendas, eterna “promesa” dels darrers cursos per desbancar els val·lisoletans. Precisament amb els madrilenys la Santboiana es disputarà una de les places de semifinals de la Copa del Rei (amb el Burgos), per tant els de “Tiki” Inchausti es presenten “a priori” com el primer rival a batre dels catalans.

No aixecar un títol enguany, però, no seria cap fracàs. La Santboiana té en ment el 2021 com l’any clau de l’ecolsió, quan el club degà complirà un segle de vida. Des del club asseguren que s’està treballant perquè el 2021 es multipliqui l’aportació d’un o més sponsors que dotin als catalans d’un pressupost a l’alçada dels gegants de Valladolid. Mentrestant, la feina en el terreny esportiu se centra en què l’equip competeixi al més alt nivell possible mentre per arribar el 2021 el més preparats possible .

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *