Semifinals DHC: El Barça “B” s’imposa a un gran Castelldefels en un partit trepidant i el CEU sorprèn el Lleida per propiciar una final barcelonina

RugbyCat

Fotografia de Jaume Andreu

FC BARCELONA “B” 25 – 18 CASTELLDEFELS RUC

L’enfrontament que obria la jornada de diumenge a La Foixarda portava un duel, “a priori”, desequilibrat. El Barça “B”, intractable durant tota la temporada amb tan sols una derrota encaixada, buscava doblegar el Castelldefels, un dels tapats del campionat que en el partit de quarts contra el  GEiEG ja havia demostrat de què era capaç.

Tan aviat com l’àrbitre va xiular l’inici, els de Can Vinader van llençar-se a per la victòria. La primera melé del matx va evidenciar el que seria una constant en tot el matx: aquesta fase estàtica era del Castelldefels. Provocant el cop de càstig en aquesta melé, Felipe Lema avançava els seus des del mig del camp. Però el Barça no ha estat amo i senyor de la lliga per casualitat. Imprimint un ritme endiablat i imposant-se en els contactes, els culers agafaven les regnes del partit.

Dues marques de Martín Manso abans del quart d’hora de joc valien als seus per posar el 15 a 3. La resposta dels de negre, altra vegaa amb el peu de Lema, ajustava el marcador, i de nou era el tercera línia Manso qui donava un nou try als blaugranes. Abans del descans, el Castelldefels posava a prova la davantera barcelonina amb un perillós maul, però els forwards capitalins evitaven l’assaig i s’arribava a l’equador del partit amb el 15 a 6.

El conjunt de Can Vinader va saltar a la represa convençut de les seves possibilitats, i en una orgia de rugby va atropellar el rival. Dues marques, de Rubén i Mariano Bonaduce, sorpreninen el Barça i donaven un just avantatge al CRUC. L’empenta arlequinada no va quedar-se aquí, i recolzant-se amb la seva melé i els ben formats mauls intentava donar el cop de gràcia als de Barcelona.

No va saber rematar la feina el Castelldefels, i el Barça li va fer pagar. A partir del minut 60, els de  La Teixonera van agafar de nou la batuta del matx i David Vadallares va colar-se entre la defensa per dibuixar el 22 a 18 a l’electrònic. La insistència culer li valia per dominar la possessió, però la tranquil·litat no va arribar fins el minut 76, quan Luís Conde va passar un xut entre els tres pals per posar el definitiu 25 a 18. El Barça “B” celebrava arribar fins la final de la DHC, i esperava rival.

Galeria d’imatges

INEF LLEIDA 25 – 27 CEU

Carlos Andrés

El segon partit de semifinals de la Divisió d’Honor Catalana no havia tingut realment precedent, doncs per motius de dates i condicions climàtiques no es va poder jugar el partit durant la temporada regular. Es presentaven els equips sense saber quin seria el nivell del contrari, i sense saber de primera mà quines eren les vertaderes armes del rival. Als dos equips, però, els precedia la bona temporada realitzada.

I començà el partit, i el que s’imposà ja des d’un bon començament va ser la fama del CEU, ben merescuda, d’equip potent i molt dur al contacte. Explotant la seva davantera i propers als agrupaments de seguit van fer mal al CE INEF i estrenaren el marcador. Aprofitant la seva superioritat en les fases estàtiques, molt treballades i efectives, els del Sitari aconseguiren el primer assaig i la consegüent transformació a partir d’un maul inapel·lable.

Més acostumats al cos a cos continuat, el CEU es trobava com a casa. De tant en tant perdien la possessió, però les desdibuixades línies dels de Lleida no els inquietaven el més mínim. En poc temps recuperaven la pilota i rellançaven el seu joc, molt efectiu en la primera part. Per l’altra banda, el CE INEF patia. Costava placar als seus jugadors, atemorits per les envestides barcelonines i incapaços d’aturar aquell vendaval. El CEU aconseguiria dos assajos més, mentre que el conjunt de verd anotava dos cops de càstig abans d’un fugaç cop d’esperança que vindria a les acaballes de la primera part, amb un assaig. Tot i aquest final, el CEU s’havia endut la primera part, amb un joc al cos a cos fabulós i un domini incontestable (11 a 27).

A la represa el CE INEF semblà més animat, més confiat de les seves capacitats i sabedor que la condició física dels seus jugadors, acostumats a la fatiga, els ajudaria a la remuntada. També s’activaren més les seves línies, i tant davantera com tres quarts, més empesos pel cor que pel cap, procuraven generar ocasions. La dinàmica del joc havia canviat, però ja fos a causa dels nervis o per mèrit de la gran defensa del CEU, moltes jugades eren infructuoses.

Avançava el temps inexorable, favorable al equip capitalí, que tot i no aconseguir puntuar mantenia lent l’avenç al marcador per part lleidatana. I per part dels de la plana, poc a destacar, doncs amb les presses van venir les imprecisions. Destacaren els assajos de Miquel Armengol, després d’un xut a l’esquena rival, i de Marcos Novo, després de marxar de nombrosos defensors. Tot i aquests assajos i situar el marcador 25 a 27, era massa tard per culminar la remuntada. La victòria no va marxar de les mans del CEU, el qual va plantejar un partit molt dur, travat i seriós.

 Galeria d’imatges

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *