“Sense mirar enrere, com en un partit, el preu de la victòria sempre és car, però val la pena”. El rugby català, contra el càncer de mama

RugbyCat

Fotografia de BER

Aquest cap de setmana el rugby català mostrarà la seva cara més solidària mobilitzant-se contra el càncer de mama, una de les principals causes de mortalitat femenina a Europa. En diferents camps de rugby de Catalunya, es duran a terme tant accions simbòliques com actes de recaptació de fons per a l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC).

A Can Vinader, per exemple, per cada assaig que aconsegueixi l’ben el matx contra el Castelldefels (que lluirà samarretes roses), el conjunt riberenc donarà 5 euros. A b, el conjunt femení dels Enginyers ha organitzat un esmorzar també per recaptar diners durant el matx davant el Sitges. Altres conjunts com el BUC o l’INEF Barcelona lluiran també peces de roba roses en solidaritat amb les afectades per la malaltia.

L’aportació més important, més enllà dels diners o del suport moral que es pugui donar, és la de conscienciar sobre la importància de la prevenció. Yolanda Españó, periodista i delegada també del RC L’Hospitalet, ha volgut explicar el seu cas personal per tal d’aportar el seu granet de sorra a la causa:

“És molt important actuar ràpidament davant de qualsevol sospita, al marge lògicament de fer-se les revisions que toquin. En el meu cas particular va anar així: en una autoexploració vaig notar un embalum al pit dret, i aquella mateixa tarda vaig anar al CAP d’urgència, on de seguida em van derivar a l’Hospital Clínic. En quinze dies m’operaven, això em va salvar la vida”.

“El meu consell per a totes les dones és que tinguin cura de fer-se les revisions i exploracions però que tampoc visquin amb por a la malaltia. El més dur ha estat veure com aquesta malaltia s’emportava impunement grans amics rugbiers com el Diego “Pantera” o l’Alberto del Sitges”.

“Sense mirar enrere, com en un partit, el preu de la victòria sempre és car, però val la pena. Han passat cinc anys i encara em medico i passo revisions, però no tinc por al càncer. Aquesta és la meva gran victòria, viure sense por”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *