Sergi Lafuente, capità del CR Sant Cugat: “A aquest nou any li demano guanyar el Barça i arribar a la final dels playoffs d’ascens”

RugbyCat

Fotografia de Ferran de la Roza

Des dels 12 anys, el Sergi Lafuente ha vestit i defensat els mateixos colors. Amb les categories inferiors del Sant Cugat ha guanyat campionats de Catalunya i d’Espanya i ara és el capità del principal favorit a pujar a la Divisió d’Honor. Precabut però segur, ens explica com els està anant a la lliga i quins són els objectius per a la temporada.

Com valores la primera volta de la lliga per al Sant Cugat?

Vam començar la lliga contra el BUC, i la primera part va ser més complicada del que esperàvem contra un equip que no està del tot fi. A València (contra el Tecnidex) també se’ns va fer dura la primera meitat contra una davantera molt potent i a la segona vam aconseguir millorar el joc i el marcador. A partir d’aquest enfrontament vam marcar la tònica de la temporada, amb primeres parts que ens costen i unes segones meitats on som bastant superiors als rivals.

El FC Barcelona és la vostra bèstia negra en aquesta lliga?

Contra el Barça és un partit molt especial, ens coneixem bé des de fa molts anys. Ells van saber aprofitar molt bé els nostres errors per anotar a base de cops de càstig (el seu xutador va fer la meitat dels punts) i a més nosaltres vam jugar a ratxes. En els últims cinc minuts teníem una renta de 9 punts i vam acabar perdent. La gestió dels últims minuts ha estat el nostre taló d’Aquil·les contra els blaugrana i en certs enfrontaments anteriors.

Aquest és el vostre segon any a la Divisió d’Honor “B”, els rivals ja saben a on fer-vos més mal?

lafuente2
Lafuente és un dels jugadors més experimentats de l’equip amb 28 anys. Fotografia Ferran de la Roza

Sí, és clar. Com que la nostra 3/4 és molt potent, ens plantegen els partits per atacar-nos per la davantera, però es troben un pack molt lluitador; en touche, en melée, en els agrupaments… és cert que tenim carències però som una bona davantera. A nivell d’equip crec que físicament estem un punt per sobre dels demés, ho notem a les segones parts on podem explotar les nostres qualitats amb el punch físic adequat. Hem de millorar alguns aspectes però estem contents amb el nostre nivell de joc ara mateix.

 

 

Tot i la gran primera volta que heu fet, sóu co-líders amb Les Abelles i el Barça el teniu a 3 punts. Com es presenta la segona part de la lliga?

Comencem la segona volta des de zero pràcticament. Amb cinc equips lluitant per les posicions d’ascens ja que el CAU i La Vila segur que estaran a dalt a final de temporada. Crec que guanyar els partits amb el punt de bonus ofensiu serà la clau per definir els equips que jugaran els playoffs d’ascens.

El vostre objectiu pricipal és pujar a la Divisió d’Honor?

El nostre objectiu és jugar els playoffs sí o sí. Un cop allà, ho volem guanyar tot. El problema és que en cas de pujar a la Divisió d’Honor, no dependrà de nosaltres quedar-nos-hi per un tema econòmic. No sabem si el club pot pagar els desplaçaments i mantenir les despseses que suposa la primera divisió, però el que esportivament ens hem posat com a repte és guanyar la final i tenir el dret a pujar. Si després és viable econòmicament o no, ja no és a les nostres mans.

Es podria donar el cas que us toqués jugar la promoció d’ascens contra la Santboiana. Ho heu parlat al vestidor?

Sí que n’hem parlat, sí. Seria un partit molt dur de jugar, però de debò espero que el Sant Boi es mantingui a la Divisió d’Honor i que també pugi el Barça, que seria el millor per al rugby català i ens facilitaria molt el tema dels desplaçaments si es donés el cas.

Com la gran majoria dels jugadors del Sant Cugat, tu també ets format a la casa

Sí, jo vaig arribar al Sant Cugat amb 12 anys després de passar dues temporades pel Club Natació Barcelona. Porto setze anys jugant amb molta gent que ara està a la primera plantilla. Això ajuda molt. Som un equip molt jove, els de la meva generació, de 28 anys, som els veterans de l’equip. Ara ens hem ajuntat tres generacions diferents que des de petits hem estat al club i que sempre hem tingut com a objectiu jugar al primer equip.

Així doncs, sóu un club que cuideu la base per sobre de tot?

1503948_10152130680459801_1110598644_n
Una melée en el darrer partit contra La Vila. Fotografia de CR La Vila

Sí, és fonamental per a nosaltres. Busquem que tot el club jugui igual, el mateix estil de joc. Hem creat una filosofia de club perquè els juvenils arribin preparats per jugar al sénior i que l’adaptació sigui la més còmoda possible. Un cop a la setmana entrenem junts els séniors i els juvenils, que ja han perdut la vegonya que tenien a l’inici i ara estan a un gran nivell. S’està treballant molt bé a l’escola amb els educadors i amb els entrenadors a les categories inferiors perquè els nois arribin preparats a l’etapa sénior.

Però el camí per arribar a assolir èxits esportius no ha estat gens fàcil

Jo he viscut el mirar-nos clubs com la USAP o la Santboiana per aprendre d’ells, dels seus mètodes. Recordo que amb 14 o 15 anys guanyàvem campionats d’Espanya contra el CAU València o el Quesos Entrepinares i nosaltres érem uns autèntics desconeguts. Jo sempre pensava que un dia o altre havíem d’arribar al nivell esportiu d’aquests clubs. Ara que l’hem assolit, tindrem el problema dels diners per mantenir-nos.

Finalment sembla que l’esperat fitxatge de Wasigitoni no arribarà, com heu viscut els jugadors tot aquest episodi?

Crec que ens hem equivocat anunciant un fitxatge abans que arribi. Està clar que si vingués seria un gran reforç per a la primera línia, la posició més necessitada del nostre equip i en general en el rugby català. El que no sé és si jo invertiria aquests diners en un fitxatge, potser els faria servir en alguna altra cosa que el club necessités, però és cert que és una posició imprescindible en el món del rugby.

Creus que és positiu que es busqui un jugador professional per a un club amateur?

Crec que si ve, ha de ser un jugador que tiri del carro, que marqui la diferència per aconseguir objectius ambiciosos. El problema és que un jugador que només ve per un any és molt probable que marxi al següent. Per tant si ve, que també formi els jugadors de la seva posició o a les categories inferiors. Que el seu impacte quedi en el club més enllà del temps que estigui aquí.

Ja per acabar, ara que comencem el nou any, em podries dir un propòsit per aquest 2014?

Te’n diré dos: el primer és guanyar el partit de la segona volta contra el Barça, i el segon arribar a la final dels playoffs d’ascens a la Divisió d’Honor.

 

2 thoughts on “Sergi Lafuente, capità del CR Sant Cugat: “A aquest nou any li demano guanyar el Barça i arribar a la final dels playoffs d’ascens”

  • 9 gener 2014 at 19:29
    Permalink

    Grande Sergi. Este es nuestro año!

    Reply
  • 10 gener 2014 at 06:52
    Permalink

    Enhorabona per l’entrevista. El primer equip té un gran capità. El meu desitg pel equip és que s’ho passi be jugant i que el club pugui continuar fent història.

    Reply

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *