Sitges i Químic, en busca d’un nou campió de la DHC

Els dos millors equips de la DHC Vueling oferiran la millor final possible

Francesc Gómez

Fotografia de Jaume Andreu

La Foixarda tornarà a ser demà l’escenari perfecte per a un partit que promet. El Sitges i el Químic disputaran a les 11:30h la final d’una Divisió d’Honor Catalana Vueling que enguany ha agafat més empenta arran de les càmeres de La Xarxa, que han ofert tots els playoffs en directe. Primer i segon classificat de la lliga van fer bons els pronòstics el passat dissabte, guanyant les semifinals al Baldiri Aleu per regalar demà una final inèdita que veurà coronar un nou campió de la DHC. 

La millor final

Sobre la gespa de la Foixarda el Sitges voldrà imposar el seu ritme de joc per acabar la temporada imbatut. Els de Camilo Hanglin i Isaac Richmond han passejat arreu de Catalunya un rugby alegre i atrevit, cuidant la possessió de la pilota per donar-li un ritme superior al de la resta de la lliga (més propi de la DHB). Amb una línia de tres quarts jove i que porta jugant junta des de fa anys (tots de casa), els backs Dofins són letals.

povedano_sitges_rugbycat
Víctor Povedano és un dels perills del Sitges. Foto Jaume Andreu

Ho van demostrar en l’inici del duel de semifinals davant el Lleida, que va sortir a veure-les venir i en un quart d’hora ja havia encaixat dos assajos. El Sitges vol i necessita jugar ràpid per tombar el Químic, però no tan sols la rapidesa és la seva virtut. Una davantera curta en estatura però molt treballadora incomoda els contraris, que veuen com la melé verda és una assegurança. Les aportacions en atac d’Ot Sauret, Elliot Crowe o Jose Antonio Gala, excel·lents ball carriers, lideren les primeres fases dels atacs sitgetans, que rematen amb la velocitat de la jove línia.

També és un fortí el conjunt del Garraf en defensa (encaixant una mitja d’una marca per partit) com es va veure davant l’INEF, que va assetjar el conjunt de Hanglin durant molts minuts sense èxit. L’organització i l’agressivitat en el placatge frenen de primeres les ofensives rivals, i en cas d’errar, la recol·locació és ràpida i efectiva. Pocs “peròs” se li pot posar a aquest equip, que té en la touche un dels seus principals problemes. La falta d’homes alts provoca que la majoria de llançaments de lateral siguin ràpids i al pit per a Tiago Rodríguez, una simplificació que davant el treballat lineout del conjunt Químic pot no ser suficient.

sitges_lleida_ot_rugbycat
Ot Sauret va ser l’MVP de la semifinal. Foto Jaume Andreu

Davant, els sitgetans es trobaran un disciplinat equip barceloní, que sota les ordres de l’exentrenador del Sitges Pedro Castilla inentarà anul·lar el ritme dels de Santa Bàrbara. Contra el Gòtics es va apreciar com els roig i negres executaven el pla de joc, espolsant-se la pressió del seu camp amb les puntades de peu de Miguel Cachafeiro (excepte uns minuts erràtics, encertat buscant l’esquena rival i la touche) i en camp rival intentant jugar amb velocitat.

Tan sols les errades en les passades i la recepció dels alers van frenar el Químic, que va patir en excés tenint en compte el nombre d’oportunitats que va tenir. L’equip barceloní intentarà prendre i allargar les possessions per intentar incomodar el Sitges, que necessita la pilota per entrar en el partit. Sense riscos innecessaris en la 40 pròpia, l’encert de Cachafeiro xutant a fora serà clau perquè el Sitges no pugui trenar ràpids contraatacs, una altra arma del florit arsenal garrafenc.

miguel_cachafeiro_quimic_rugbycat
L’encert de Miguel Cachafeiro amb el peu serà decisiu. Foto Jaume Andreu

Per contra, la paciència en atac del Químic serà clau, doncs en primeres fases serà difícil que pugui trencar el mur verd. Els de la Teixonera hauran de cuinar les jugades i ser precisos en la definició (principal entrebanc davant el Gòtics) si volen provocar la primera derrota de la temporada sitgetana. Allargar els atacs també pot ser un factor a favor dels de Castilla, doncs si provoquen indisciplines en la defensa rival poden mirar a pals gràcies al peu de Cachafeiro.

Una de les lluties decisives de la final serà al davant. Dues melés fortes i treballades buscaran la debilitat rival per intentar robar alguna possessió, mentre en joc obert el major pes i tamany químic buscarà el desgast del pack sitgetà. L’aportació de l’incansable “8” barceloní Lorenzo Gimeno va ser un maldecap per al Gòtics, però demà el tercera línia necessitarà més suports en la guerra de davanteres, que tindrà en els rucks una de les principals batalles.

castilla_quimic_rugbycat
Pedro Castilla vol liderar els seus per derrotar el seu exequip. Foto Jaume Andreu

No li manca tampoc al Químic organització defensiva ni placatge. Els roig i negres ostenten la segona millor defensa del campionat, i si no tenen el seu dia en atac els barcelonins poden créixer a partir de la defensa.

Així doncs, demà la Foixarda veurà el millor partit que pot oferir la Divisió d’Honor Catalana Vueling entre dos equips molt complets (tant a nivell de conjunt com individual), ben entrenats i amb capacitat d’adaptar-se a situacions adverses. El sol brillarà a l’estadi barceloní, que estarà ple per gaudir d’un dels millors partits de la temporada. Que comenci l’espectacle!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *