Tornar a esguerrar els plans del Salvador, l’objectiu de la Santboiana

Al Pepe Rojo esperen venjar-se de la derrota de la final de Copa en un ambient que serà molt calent

La Santboiana intentarà trencar els esquemes del Salvador per segona vegada i plantar-se així a la final de la Divisió d’Honor

Francesc Gómez

Fotografia d’Aram Prats

Ni la Copa del Rei aconseguida, ni el bany de masses ni l’estat d’eufòria en què han viscut els dies posteriors al títol guanyat serviran demà a la Santboiana. El degà del rugby català ja és a Valladolid preparant una semifinal que ha aixecat molta polseguera mediàtica i se les haurà de veure amb un rival que li té moltes ganes als catalans. Demà el Pepe Rojo serà una caldera.

Tornar a esguerrar la festa

No hi haurà 20.000 persones animant, però de ben segur que la pressió del Pepe Rojo es notarà. L’estadi del Salvador bullirà demà quan la Santboiana trepitgi la gespa. A Valladolid encara cou la derrota de la final de la Copa del Rei (als del Chami, els “queseros” estan encantats) i demà tot està preparat perquè els castellans tornin a la final per segon any consecutiu.

El Salvador no vol que se’ls quedi altra vegada aquesta cara. Foto Juan Carlos Rodríguez

Els de Juan Carlos Pérez es veuen superiors malgrat la derrota, tot i que es mostren precabuts respecte al Sant Boi. El desplegament de joc i la maduresa demostrada pels blaus a la final van sorprendre als “chamizos”, massa encarcarats i predictibles a l’hora d’atacar. Precisament aquest és un dels punts que assegura voler millorar el quadre val·lisoletà: proposar quelcom més ofensivament.

Contra un Sant Boi atrevit amb la pilota que buscarà jugar a partir de la seva línia de 40, l’argument local ha d’anar més enllà d’intentar enderrocar la sòlida defensa catalana a base d’evestir amb la davantera. Si bé “a priori” els forwards negres són de més pes i experiència, el pack santboià ha demostrat ser un dels més compactes de la lliga. La lluita al breakdown i a la melé serà aferrissada, i és d’esperar que Lewis Williams aposti des d’un inici per Quim Delgà, qui va equilibrar les forces a la melé quan va entrar al minut 30 a la final.

truesdale_baker_rugbycat
La parella Baker-Truesdale està donant molt bons resultats. Foto Aram Prats

Amb l’única baixa d’Àlex Palomo per una rotura al bessó, la davantera santboiana haurà d’igualar les forces per assegurar que arribin pilotes a una línia de tres quarts que quan té el dia obre autopistes a les defenses rivals. La parella de centres TruesdaleBaker acumula i trenca molt bé pel mig, creant espais perquè els alers es llencin a la marca rival. També el paper d’Afa Tauli serà fonamental; si el capità novazelandès està endollat tant en atac com en defensa, tot és més fàcil per a la Santboiana.

El canvi més significatiu respecte als darrers partits serà l’entrada des de l’inici d’Alberto Millan amb el “15”, aniticipant-se a l’alta probabilitat que el matx sigui travat i es converteixi en un concurs de xuts entre l’arriere barceloní i Hansie Graaf. Precisament la presència de l’obertura sud-africà és el punt diferencial respecte a la final (se la va perdre per sanció), doncs la línia del Salvador beu de la direcció del “10” bookie. No tan sols els backs castellans depenen en bona part d’ell, també les seves llargues puntades de peu en joc obert són claus en els esquemes de Pérez.

alberto_millan_rugbycat
Alberto Millan torna a la titularitat després de tres partits. Foto Aram Prats

La Santboiana farà bé de no entrar en excés en el joc amb el peu local, doncs el principal perill dels catalans rau en el risc i la imaginació que suposa el seu rugby de continuïtat. No serà un partit boig d’anada i tornada, es tracta d’una semifinal, però els blaus han d’aprofitar les ocasions idònies per córrer i agafar a contrapeu a la segona millor defensa de la lliga.

El títol aconseguit fa vint dies al Zorrilla dóna tranquilitat a la Santboiana, que en certa manera ja ha sobrepassat les expectatives de la temporada. Per contra, una eliminació a les semifinals convertiria el curs del Salvador en mediocre. La pressió, per tant, pesa a un bàndol local que espera amb les urpes afilades als del Baldiri Aleu. Jugar sense res a perdre i sent fidels al seu estil ja va funcionar al Sant Boi fa tres setmanes. L’esperança dels catalans és que torni a funcionar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *