Un drop dóna la victòria a l’Anoia contra el Ripollès a la final de la Tercera Catalana

Els d’Igualada van vèncer un valent Ripoll que va ser fidel al seu estil fins el final

Els Hippos celebren així el primer títol de la seva curta història

RugbyCat

Fotografia d’Anoia RC

RIPOLLÈS RC 19 – 20 ANOIA RC

Presidit pel fort vent que bufava dissabte, el camp del Cornellà es disposava dissabte a acollir la final de la Tercera Catalana. Dos clubs de recent creació com el Ripollès i l’Anoia saltaven al terreny de joc amb ganes de brindar el primer títol de la seva història a unes aficions que omplien les graderies de l’estadi del Llobregat. Els qui van apropar-se al partit van poder gaudir de dos estils diferents de rugby: per una banda els de Ripoll, amb gust per la continuïtat i la velocitat en la circulació, i per l’altra els Hippos, un conjunt que volia treure profit dels quilos de la seva davantera i d’un joc més pausat i de xoc frontal.

En els primers minuts i amb el vent a favor, la proposta del Ripollès semblava imposar-se. Amb la pilota sempre viva, els arlequinats enllaçaven passades per trencar una defensa blava malt situada en un inici. Els offloads i la verticalitat dels de Ripoll va propiciar el primer try de la tarda al minut 8, quan en una sortida de melé els backs culminaven una jugada d’estratègia.

Tot i que el Ripollès va seguir manant uns minuts, els d’Igualada van entrar mica en mica a l’enfrontament. Esperonats per l’arriere Andriy Burmych, l’Anoia va anar creixent i creient gràcies a les llargues i incisives carreres del “15”. Va ser Burmych qui va fer els primers punts per als de blau, culminant una jugada cuinada per la seva davantera al minut 20.

anoia_ripolles_rugbycat
Anoia i Ripollès van lluitar fins el final. Foto Anoia RC

Els Hippos van començar llavors a imposar la seva superioritat física, aprofitant la debilitat d’una defensa arlequinada que ni pressionava ni placava amb efectivitat. Però els tres quarts de Ripoll van tornar a demostrar la sva perillositat quan, després d’una puntada defensiva enviada al camp contrari i la conseqüent recuperació, s’escapaven pel costat tancat del ruck per anotar el segon assaig a la mitja hora. De nou l’Anoia va portar el joc al camp taronja i blau amb moltes fases per davant i buscant l’impacte a prop del ruck. La insistència va propiciar que Andry Burmych tingués a tir un còmode cop de càstig que va posar el 12 a 10 al descans.

Les bones sensacions anoienques van continuar a la segona meitat, i controlant la possessió i amb el vent a favor, els d’Igualada van tancar el Ripollès al seu camp. La perseverança blava va materialitzar-se ja al minut 46, després que un cop de càstig jugat ràpid acabés amb l’ovalada plantada en camp taronja. El 12 a 17 va esperonar encara més els Hippos que van iniciar el setge a la marca rival.

El Ripollès es defensava ara molt millor que a la primera part, tot i que els problemes en touche (gairebé totes perdudes) i el vent en contra no els permetien sortir de la seva línia de 22 quan recuperaven la pilota. Un placatge perillós va suposar a sobre una groga per als de Ripoll al minut 52, però quan pitjor estaven les coses i en inferioritat numèrica, una intercepció des de camp propi va valdre als arlequinats per plantar l’ovalada sota pals i posar-se 19 a 17 per davant.

anoia_campio_rugbycat
L’Anoia va saber jugar millor les seves cartes. Foto Anoia RC

El cop va ser dur per a l’Anoia, però no va defallir en el seu intent per endur-se el matx. Altra vegada els Hippos pressionaven en atac i tancaven als rivals a la seva 5 durant molt minuts. Malgrat acariciar l’assaig en vàries oportunitats, la determinada defensa del Ripollès ho va impedir de totes les maneres. Però com ja havia succeït anteriorment, la incapacitat per sortir de la zona perillosa va condemnar als arlequinats, doncs amb un difícil xut de drop Gerardo Ferretti va posar els d’Igualada 1 punt per davant a falta de 10 minuts.

Veient-se contra les cordes, el Ripollès va deixar-se anar en atac, desplegant un joc deshinibit i valent per tancar a un nerviós Anoia dins la 22. Moltes oportunitats va tenir el Ripoll per anotar l’assaig de la victòria en aquests deu minuts, provocant a més dues grogues de l’Anoia en el tram final. També va fallar un cop de càstig al 73 el conjunt arlequinat i va decidir, sorprenentment, no xutar-ne un a 5 metres dels pals amb el temps ja complert. Al final, triomf per a un Anoia que va saber jugar millor la final i que va aguantar els darrers intents d’un Ripollès fidel al seu sistema fins les últimes conseqüències.

Les reaccions dels capitans després del partit:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *