Un pas enrere i dos endavant: el Sitges vol la corona de la DHC

Els sitgetans busquen una victòria que refermaria l’encert en la decisió de baixar una categoria

Els de Santa Bàrbara han preparat a consciència una final que es preveu molt equilibrada

RugbyCat

Fotografia de Jaume Andreu

A finals de la temporada passada, el Sitges va prendre una difícil decisió. Davant els problemes d’efectius i havent sumat tan sols 2 victòries en 22 partits, els de Sant Bàrbara anunciaven que renunciaven a jugar a la Divisió d’Honor “B”. Ara, amb el curs ja agonitzant, els del Garraf tenen l’oportunitat de demostrar que van encertar-la, tornant per la porta gran a les fases d’ascens a la DHB.

Un equip renovat

El primer pas que van fer els entrenadors Camilo Hanglin i Isaac Richmond per tirar endavant el projecte va ser el de rejuvenir l’equip. Incorporant un ventall de joves jugadors del juvenil, el Sitges va passar de tenir una mitjana d’edat de 28 anys a 23 i a comptar amb homes majoritàriament de la casa. “Gràcies a la seva bona formació, l’experiència a DHB dels sènior, i la saviesa i esforç dels nostres veterans, vam formar un grup molt competitiu en poc temps que ens donava l’esperança de lluitar per la lliga” detalla un dels dos tècnics, el novazelandès Richmond.

richmond_sitges_rugbycat
Isaac Richmond té clares les consignes per a la final. Foto Jaume Andreu

I efectivament, aquest còctel de veterania i joventut va donar els seus fruits des d’un bon inici: el Sitges va vèncer tots els enfrontaments del Grup A de la DHC, presentant a les primeres de canvi la seva candidatura. Una davantera sòlida i amb experiència, sumada a una tres quarts incisiva i enratxada creaven un joc dinàmic que servia per tornar el somriure a Santa Bàrbara.

El mes de desembre i gener, i coincidint amb l’inici de la Divisió d’Honor Catalana, els sitgetans van seguir acumulant triomfs. Però de sobte els del dofí van entrar en un sotrac, acumulant tres derrotes seguides i un empat el mes de febrer: “La baixa assistència als entrenaments en els tres mesos anteriors i sobretot confiança davant de bons equips va passar-nos factura. Però per sobre de tot, vam veure que la forma física dels jugadors va baixar” analitza Richmond, que explica també la solució que van aplicar: “En coordinació amb els líders de la plantilla vam canviar algunes prioritats dels entrenaments i vam pujar l’assistència a 60%”.

sitges_cruc_rugbycat
El Sitges ha sabut remuntar una situació adversa. Foto Jaume Andreu

El canvi va funcionar, i deixant enrere el febrer negre, els de verd van guanyar els dos darrers partits de la fase regular, classificant-se tercers per als quarts de final: “Després dels partits de les primeres voltes teníem la confiança que, amb bona preparació i un alt rendiment al camp, podíem competir amb el Químic i el Lleida”. I així va ser, 16 a 10 als quarts contra els barcelonins i 19 a 21 en semis davant els lleidatans.

Concentrats en la final

“Esperem que l’experiència del “baixon de febrer” i el “subidon d’abril” s’equilibri i arribem a La Foixarda aquest diumenge concentrats, humils i preparats per lluitar per un resultat favorable”. Millor resum impossible d’un Richmond confiat i a l’hora realista amb les possibilitats d’un equip que ara per ara no vol parlar d’ascensos a la DHB: “Parlarem dels playoffs quan acabi la DHC”. Clar com l’aigua.

I és que la de diumenge serà una final molt equilibrada, doncs el Castelldefels arriba també molt preparat per a la cita i amb una amenaça que ja va fer estralls a les eliminatòries anteriors: la davantera. “El CRUC és molt fort en les fases estàtiques. Els dóna una bona plataforma als seus tres quarts però també et poden atacar directament amb la davantera” avisa l’entrenador “kiwi”, que revela també quins aspectes estan treballant: “Tota la preparació ara està dirigida específicament cap a la final. Treballant la defensa per negar els punts forts del CRUC i aclarint el nostre atac per minimitzar els dubtes quan estem sota pressió”.

sitges_lleida_semis_dhc_rugbycat
La davantera del Sitges tindrà molta feina contra el CRUC. Foto GFsport

No són però les úniques claus que comparteix Isaac Richmond, el novazelandès entra més en detall: “Hem de jugar amb rapidesa. No tenim estrelles que puguin trencar la línia individualment, així que cada un ha de aixecar-se del terra ràpidament i donar opcions en atac i defensa. L’equip que guanyi més duels en el contacte tindrà més oportunitats per pressionar el contrari tant en atac com en defensa”.

Falten, pe tant, menys de dos dies queden perquè el Sitges intenti posar la primera pedra per tornar a la lliga a la que vol pertànyer. La il·lusió d’aquesta rejuvenida plantilla xocarà contra el també engrescador projecte d’un Castelldefels que celebra la fita més important de la seva història. Diumenge, la Divisió d’Honor Catalana tindrà un nou campió.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *