Una bona Santboiana perd la Supercopa davant el VRAC

El conjunt català va sorprendre el Quesos privant-lo de la possessió però va cedir davant la potència del vigent campió

El VRAC guanya la sisena Supercopa seguida i reafirma el seu domini en el rugby estatal

RugbyCat

Fotografia de Luz Fierro

VRAC QUESOS ENTREPINARES 46 – 23 UE SANTBOIANA

Sense pors ni complexos va saltar la Santboiana a l’herba del Pepe Rojo per jugar-li de tu a tu al vigent campió de la Divisió d’Honor. Lewis Williams va repetir la fòrmula de la final del Zorrilla: els blaus viurien i moririen amb el seu estil. Jugant la pilota des de totes les parts del camp i evitant al màxim possible xutar, el conjunt català volia privar de la possessió al VRAC, que durant 50 minuts no les va tenir totes.

vrac_supercopa_rugbycat
El Quesos Entrepinares va guanyar la seva setena Supercopa. Foto VRAC

Amb una alineació poc habitual (debutaven de titulars Josep Miquel Torres i David Llevot a les ales), el conjunt de Sant Boi va complir a la perfecció el pla traçat, movent la pilota de banda a banda per obligar el Quesos Entrepinares a esforçar-se per defensar i intentar recuperar la possessió. Sense la pilota, el perill dels castellans es reduïa als contraatacs, que tot i així feien molt de mal a una defensa catalana que per moments tornava a patir en excés.

Pressionant els locals al seu camp, els visitants van provocar varis cops de càstig, dos dels quals van acabar en punts gràcies al peu d’Alberto Millan. Tot i la sorpresa entre les files val·lisoletanes, el VRAC va ser capaç amb molt poquet per anotar un cop de càstig i una marca en la primera situació de perill al minut 18, quan Guille Mateu resolia per la banda. No va caure en derrotismes el conjunt català, que responia al 22 amb un treballat assaig de davantera culminat per un Paolo Ragazzi que havia entrat feia poc per la lesió d’Aleix Buira.

 

Una altra vegada el Quesos Entrepinares presumia de qualitat quan l’arriere John Wessell Bell, elèctric i incisiu, plantava l’ovalada en zona catalana per enviar el matx a vestidors 20 a 13, un resultat injust pels mèrits d’uns i altres però assumible per a una Santboiana que creia en la victòria.

vrac_ues_supercopa_rugbycat
Wessell Bell en el moment del seu assaig. Foto Luz Fierro

Tant hi creia que a la represa no va moure’s ni un centímetre de la seva postura. De nou el Sant Boi va intentar marejar els locals fent volar la pilota de costat a costat, però una altra vegada el VRAC treia múscul. Ara era el “8” Nathan Paila qui al minut 50 donava als seus el major avantatge del matí, 27 a 13. Encara sense rendir-se, els catalans no tiraven la tovallola i amb un cop de càstig de Millan al 57 s’aferraven al matx.

L’esperança visitant va esfumar-se del tot quan un contraatac magistral iniciat dins la 22 quesera acabava amb Pedro de la Lastra llençant-se a plaer a la marca santboiana. El resultat, però sobretot el cansament d’haver lluitat de tu a tu durant una hora amb el campió de la lliga van passar factura als del Baldiri Aleu, que van encaixar dos assajos més en el tram final.

nathan_rugbycat
L’australià Nathan Paila va ser un corcó per a la Santboiana. Foto Luz Fierro

La darrera paraula va ser per a Rubén Sanz, que signava l’últim try del partit per posar el 46 a 23 definitiu al marcador del Pepe Rojo. Un resultat massa cruel amb la Santboiana, que ha d’estar satisfeta per la imatge i el joc oferts diumenge. Els de Lewis Williams han de fer servir aquest partit per agafar ànims i confiança a la Divisió d’Honor, doncs aquest cap de setmana juguen al camp del Getxo en busca de la segona victòria de la temporada. Una victòria que en cas de produïr-se els asseguraria ser a les semifinals de la Copa del Rei.

Alineacions i anotadors

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *